Quintà demostra avui que no la “guerra contra el terrorisme” no és més que una guerra entre Estats, però ell no ho sap:
Ara tenim l‘èxit italià, amb la llibertat per a les dues segrestades d‘aquest país. El contrast amb el fracàs francès ha estat un autèntic xoc. Aquesta diferència evident hauria d‘haver portat Chirac a una reflexió racional. Però ha passat tot el contrari.
Arribes a pensar que els dirigents polítics francesos no tenen al cap ni al cor la salvació dels dos pobres segrestats, o no la tenen de forma prioritària. La prova està en el seu desig d‘usar el fet per anar contra els Estats Units, que, per descomptat, no hi tenen res a veure, excepte el fet de ser víctimes dels mateixos assassins.
Que “els Estats Units no tenen res a veure”. Res de res… A més, els francesos, “no tenen al cap ni al cor la salvació…”
Déu mos guard de mal e pecat!
