Amb mi mateix és
impossible viure. Més de trenta
anys d‘amor intentant-me
provant-me
fent-me la carícia i l‘odi
i en canvi la impossibilitat
de viure amb mi mateix és ja
un gran dogma de fe
i necessari
conflicte
sang
reg
de roses
per cada matí prescrit.
Que invente circs cal
cada lluna quan
s‘adormen les cansades vísceres que no sóc
oh treball treball i res més que
treball alienat fill dels fills dels fills!
Impossible és
viure amb mi mateix si comptem tota la bugada
que em faig fer
per a benedicció del dolor esdevingut ja
absolutament imprescindible
