Com era d‘esperar, i no serà l‘última, a la primera de canvi han demanat el cap i el coll del conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, concretament dilluns passat, quan un periòdic espanyol ultradretà descobria per a l‘opinió pública l‘existència d‘una reunió secreta entre el dirigent d‘Esquerra Republicana de Catalunya i ETA. Evidentment, la notícia s‘ha de posar en quarantena, perquè és inseparable de la cojuntura actual, de la precampanya electoral que es viu ja com una autèntica campanya militar reblerta de notícies bala i tota una artilleria d‘eslògans. Malgrat que Carod ha afirmat que no es reunia en representació de cap govern i que tractava de dialogar per a buscar la pau, cosa lloable si bé un punt arriscat, l‘únic error comès per Carod és no haver comunicat a la resta del govern tripartit català l‘existència de l‘esmentada reunió. També fa poc de temps, representants del PP i del PSOE es van reunir amb la cúpula del grup armat; que no siguen ara tan hipòcrites. ¿O és que buscar la pau és patrimoni del bipartit espanyol? En fi.
Recentment, s‘explicava des d‘ací que l‘extremada confrontació de la dreta d‘Espanya amb la d‘Euskadi i també la violència verbal del govern de l‘Estat (liderades pel ministre Eduardo Zaplana) contra el nou tripartit català, pretenen la marginació del debat social i, per tant, ometre descaradament aquelles parts dels programes dels partits referides a sanitat, educació i cultura. Però no solament això. La notícia sobre aquesta reunió secreta es publicà un dia després de que el secretari nordamericà d‘Estat de EEUU, Colin Powell, admetia la possibilitat de què Iraq no tinguès armes de destrucció massiva, l‘argument que el president del govern espanyol, José Maria Aznar, emprà per anar a la guerra. ¿Una casualitat? Parlem de dimissions?
