Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

~·~

Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!

Blai Bonet

~·~

 

Pàgina inversa, la nit, mà
de sal als ulls espolsada, blancs
d’un tir que no fa diana.
Nota al peu, asterisc: silenci.
Saliva al dit.

 

~·~

 

En formació i cap al nord,
en l’aire es dibuixa un somriure
d’oques.

 

~·~

 

A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!

 

~·~

 

El do de l’aparició
infreqüent, el mur de sobte
travessat, el pes d’un rastre
ingràvid, l’halo dens, inconsútil,
l’autodelació de l’espectre.

 

~·~

 

Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.

#preguntes

 

~·~

 

Perquè un ocell no pot viure
amb menys branques que ales.

 

~·~

 

lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta

 

~·~

 

I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.

 

~·~

 

comissures
del cel als solcs
de la set, la llum
riu

 

~·~

 

A set de gat t’acompararé.
Buit a la vuit, aquesta emplenes.

 

~·~

 

ni pugen ni baixen, els rius corren
al fons

 

~·~

 

tants ocells amunt,
tants peixos avall
i tan poques mans
al fons

 

~·~

 

resposta la fera,
les preguntes que punxen
d’esbarzers desembullen
les flors de la sendera

 

~·~

 

Remors trements
de mar d’hivern.
Plor al·literat.

 

~·~

 

aquell somni al fons
del mirall del corredor,
giravoltant, giragonsant,
espiral blanca de pell
fina estesa, record

#video

 

~·~

 

Música alè color de vi.
L’absent que no presenta al·legacions
rima grinyols de violí.

 

~·~

 

moments clau, busques
sense pany

 

~·~

 

No era poma sinó casa, i cucs
deshabitats, letals, i calçotets
de vidre, i un únic déu
imperdonable.

#vídeo

 

~·~

 

Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.

 

~·~

 

I amb aquest vent arrelar
pètals.

 

~·~

 

Corrua, zumzum, trau de verms a la cleda,
giragonses dels dits amb besllum de seda.

 

~·~

 

A mos d’hivern, llum d’ombra als ulls,
el mussol va velant-se com un verm
dins la casa que se li esmuny.

 

~·~

 

Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.

 

~·~

 

La línia de vol del poema. Hauria de ser ‘sensible’ per a tothom.

René Char

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl», de She Keeps Bees