Poeta i mussol, piulades al vol (IX)

He can even hold off death with his magic gloves, but he can’t feel life *
John Irving

emmussolament

 ~.~

Perquè després et fas temps,
i ets el temps tot el temps,
i potser ni recordes com de ràpid
passes sense saber-te.

#motivació

~.~

També la tempesta ens abandona,
les finestres suen, els lladrucs s’esvaeixen.
I el silenci trona lent i lluny,
com una guerra cansada.

~.~

al cantó d’un llit, embranzides, malucs
sostovant-se, com si a l’esquena unes mans
d’àngel pogueren trobar ales

BS9Mt0iIYAA4_4C

~.~

Som els animals que tenen el mal costum
de preguntar-se quan s’acabarà l’aire.

~.~

Tothom respira. Tothom conspira.
Tothom aigua i vent i, quina incontinència,
a aquest jo, que és carn, terra i foc,
li ve estreta la pira.

~.~

No deixes per després el que pots escriure ara.
#CarpeScriptum

~.~

Mercuri a la mà, aquest desig,
un somnàmbul que pateix insomni.

~.~

En la llàgrima
lluna d’un mussol
neda una llissa.

~.~

Vertical, com pell
despresa, l’ombra de l’home
s’escapa de l’home.

BR9_0N6CUAEMS6U

~.~

com si no res
com si no
com si
com
c
.

~.~

com dir mirada i no pensar en els mateixos ulls
com dir carícia i no pensar en la mateixa mà

~.~

com un dit pel descosit de la butxaca
com l’aigua per l’eixidiu de la pica
com la llum per l’ull del pany

~.~

De branca en branca, l’ocell no piula.
De branca en branca, l’ocell no vola alt.
De branca en branca, l’ocell és un mico.

BRzQNK-CIAAO3TS[ Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca > Alcover ]

~.~

Orenetes!
El sol cau
a trossos.

BRzPX94CMAAXRjb

~.~

La tija esqueixada, a contrallum
de lluna, als teus ulls s’obstina
batuda pel vent.

BRqkCpnCYAAXI1n

~.~

Assaonats en salmorra
els llavis guarde, i les mans,
i al cor faig masmorra
de l’enyor assetjant.

~.~

Sender entre senders,
el bosc és un desert.
De mi sóc laberint
i aljub a camp obert.

~.~

Entre els guanys, el d’aprendre’n.
Entre les pèrdues, la de sentit.

~.~

Infinit, l’enyor
no té pietat ni carrer
per travessar-lo.

BRa5-VgCEAM5EZp

~.~

El Segle de les Llums en una sola nit.

~.~

el teu llavi, creixent, com lluna
en Venus

BRQi1pPCUAA_sMu#motivació

~.~

La nit galopa. Tot renilla.

~.~

S’arqueja mentre l’arqueja,
com si a l’aire fes l’amor.
Són el violoncel i ella
la música d’un cos.

#motivació

~.~

D’algun ésser,
en algun lloc,
hi ha sempre,
constantment,
una gota a punt
de caure.

BQ_iCJrCMAAfoXD

[ The truth is discernible even in a drop of reality > Atabek ]

~.~

Els cementiris són plens de cruïlles.
Camina.

~.~

Quan el biaix sense mida creix i separa,
la distància és la llunyania que no acosta.

~.~

La història de l’ocell també volarà.

~.~

Nit única, brillant, oberta
com un ull de mussol, preciosa
com un diamant que ningú
ni res mai no podrà trencar.

~.~

Tinc més confiança en les ales
que no tinc que en la branca
que pot trencar-se.

~.~

Cada dia tanque el puny
per comprovar que l’aigua
és l’única cosa que no s’esmuny.

BQaMUk9CAAAZeDy

~.~

Al palmell de la mà l’eco
d’un cor confiat a una campana.

~.~

Qui vola en les profunditats
necessita una profunda apnea.

#motivació

~.~

Molsa, molsa
a la pell, inhabitable
rastre dels teus llavis.

~.~

A vegades és la mudesa
fugaç en el comiat d’un carrer
que ens porta en sentit contrari;
d’altres, silencis esmolant-se
eterns com avingudes sense sentit.

~.~

Vèncer la pèrdua de l’instant
no és cap victòria, només la manera
de cisellar l’infinit vol
de lluernes en la nit.

[ A vegades tinc la sensació d’estar sol al món. Altres vegades n’estic segur > Bukowski ]

~.~

Al magatzem de l’avi, la sentor encara
dels fertilitzants, les gàbies dels conills.
La corbella no s’ha mogut en anys,
tampoc la seua ombra.

~.~

L’ús, com a subterfugi reiterat
i no com a motor de canvi, d’una raó congruent
acaba generant un discurs incongruent.
Revela l’animal.

[ la vérité est un mot pour construire une phrase > Khatibi ]

~.~

Tres silencis, a l’hort, rauquen rebels.
Llàgrimes de rou, en la pell d’un meló, la lluna els dansa.
S’hi estimben estels amb sang de plata.

~.~

Després de la ressaca de barrejar
nit amb tenebra, d’amarrar estels
a fars en la tempesta, les mans vetllen
la llum que pot ser acariciada.

~.~

Embenava al mirall la ferida oberta.

BPR7-hwCcAAHLe1

~.~

No hi ha cap porta, car l’exterior no existeix.
Sempre a dins, ínfims, diluïts, l’única sortida
és pel clevill, horitzó enllà, cap a dins.

~.~

Sempre estem a temps de sentir l’estiu
sense necessitat de fer cap castell d’arena.

~.~

Llençada, la moneda que no cau
desdibuixa mans en l’aire.
Després es miren, em miren i miren
al cel i a terra, però no a les mans.

#infants

~.~

No sap la llavor que necessita ser transplantada,
igual que no volem saber que les nostres mans
saben menys que el vent.

~.~

No suprimir, descompondre:
discernir l’èmfasi voluble,
el vent que als cabells s’atura
i com un espectre perdura
en el penell que giravolta.

~.~

La pell té memòria d’elefant:
recorda sempre el camí de l’aigua.

~.~

L’altre sentit: l’altre, sentit.

~.~

Caminar descalç,
fer-se silenci,
que la pell ignore
com els murris dits
de la brisa reclouen
delicadament, amb sigil,
l’ombra del reixat.

~.~

dins d’un cove
l’esguard nada
un pam de cel

~.~

Circumde, amb el tou d’un dit,
l’os de les circumstàncies, suau
com la tija d’una fletxa.
El demà és la deixalla
d’una diana sense blanc.

~.~

Un sol parpelleig del record alça
el vent d’uns ulls inacabables.

~.~

Quan el vent s’atura, a la cambra tot és quiet
com un taüt: tremolant, els espectres escapen
al clar del bosc on regna, encara, una vida.

[ The trees are coming into leaf
like something almost being said
> Larkin ]

~.~

A la finestra, com un somriure que s’enyora,
el ball suau de les cortines desmarca les hores
a la pell.

~.~

De la nit reu, crit i creu,
no veu la tenebra que beu
i el cor, rosa dels vents,
als ulls sent el baf
dels batecs absents.

~.~

En les profunditats de la pell
només habita el tacte d’un animal
sense mans. La resta són tatuatges.

~.~

Deixar-se la pell
en crear una altra pell.
El tacte és llegir-la.

#videopoesia

~.~

Massa a sovint, sense saber-ho,
construïm amb l’arquitectura
de la pèrdua.

~.~

L’ara és un adéu.

~.~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Back to the howling old owl in the woods
Hunting the horny back toad
en «Goodbye Yellow Brick Road» (1973, any del meu naixement),
amb lletra de Bernie Taupin i música d’Elton John