Fire and ice
Some say the world will end in fire,
Some say in ice.
From what I’ve tasted of desire
I hold with those who favor fire.
But if it had to perish twice,
I think I know enough of hate
To say that for destruction ice
Is also great
And would suffice.
Foc i gel
Uns diuen que aquest món finirà amb foc,
d’altres, amb gel.
Pel que he tastat de la passió,
estic amb els qui opten pel foc.
Però si hagués de morir dues vegades,
crec que conec prou l’odi per dir
que, per destruir,
el gel també
seria esplèndid,
i ho faria bé.
(trad. Josep Mª Jaumà)
Bellíssim poema del mestre Frost (com també ho són la traducció i l’edició visual). És diumenge i l’escolte una vegada i una altra, sense cansar-me, mentre el meu país podria cremar-se de cap a cap davant el glaç d’uns cors miserables que ens governen massa anys.
Els focs patits, certament, em recordaren el poema de Frost, un cognom que ens cal en tots els sentits. L’alambí bull, però. Algun dia, per a bé o per a mal, caldria indagar –com diria aquell– certs processos de destil·lació dels poetes valencians. I això també em recorda que tu i jo ens hauríem de fer uns cremaets. Salut, Ramon.
I què me’n dieu del cèlebre poema de Fernando Quiñones on ens recorda allò de “No se alabe Frost/ de los mil dólares por verso/ ni de sus cenas con el presidente”? Imaginable un Frost en català?
Citar de memòria té els seus perills. Heus ací el poema de Quiñones, un fragment del qual citava abans, en la seua literalitat i integritat. Forma part de “Las crónicas de Al-Ándalus”.
No se envanezca Frost
de los mil dólares por verso
ni de sus cenas con el Presidente,
que el joven al-Usbuni, llegado ayer de Málaga,
cobró cien doblas por un elogio
y durmió luego con la reina.
Ni fred ni calor. Versos enllà, em preocupa poc la rendibilitat econòmica que Frost aconseguí amb la seua obra. De la mateixa manera que em sembla fins a cert punt irrellevant que un banquer, entre un milió, es crega anarquista. En qualsevol cas, ben mirat, més val un poeta ric que tants bankiers sangoneres. I, per últim, en poesia catalana puc imaginar moltes més coses abans que no això. Salut!
Amén.