Nectari, de Josep Porcar

llibre-nectari-porcar-2016

To comprehend a nectar
requires sorest need.

Emily Dickinson

 

Sinopsi

El nectari és la glàndula productora de nèctar que es troba en algunes plantes, generalment situada en la base dels pètals de les flors, però també en altres parts. Nodreix els animals que treballen en la pol·linització. La paraula prové del llatí nectar, i aquesta del grec nektar, relacionada amb el vocable també grec nekros: mort. Nektar deriva dels elements indoeuropeus nek- (mort física) i terə- (travessar), procedent del terme sànscrit tartari, que significa «anar cap endavant» i, a vegades, «vèncer». Amb una acurada publicació d’Edicions del Buc (València, 2016), Nectari és també el setè llibre de poemes de Josep Porcar, i suposa una ressenyable evolució formal en la seua trajectòria poètica, més propensa, ara, a una contenció i despullament expressius que deixen entreveure, a les costures del vers, la soterrada tensió entre vida i llenguatge que el llibre precedent, Preguntes, ja anunciava.

nectari-porcar-poemes-2016  nectari-coberta3  nectari-coberta1  nectari-coberta2

Començat durant la tardor de l’any 2012 i enllestit a l’estiu del 2016, el nou volum s’aplega en tres seccions (tríptic compositiu habitual en l’autor), i parteix d’una percepció de la desmesura de tot allò que hi ha de barrat, emmascarat, latent, enigmàtic, poc penetrable, en els fets viscuts. L’emanació i libació del nèctar, solució essencial i mínima –gairebé incorpòria– de la naturalesa, és alhora pretext, necessitat i propòsit, tal com suggereixen els versos de Dickinson que encapçalen l’obra. De la pèrdua al dol, entre la memòria dels morts i la de l’amor, circumda lleument els incidents tangibles i en cerca, més que no la revelació radiant, una temperada confidència. I ho fa, de la cendra al rebrot, servint-se d’una simbologia i d’una imatgeria bastides amb estructures i elements del món natural, especialment –sobretot a la segona part– amb l’ús de terminologia botànica que lliga amb les inquietuds líriques de poetes predilectes de l’autor. Dickinson, Pizarnik, Celan, Jeffers, Thoreau, Baudelaire, Goethe, Foix o Sampere, entre d’altres, ressonen en aquest nou llibre de Porcar.

*

Tres fragments

Eixuts, cal treure el paraigua
com de la gola una espina
per furgar-hi el recòndit
corrent de silencis:
com si ningú hagués habitat
l’abís, cada cau hi existeix
com la formiga mai dita.

Buits els ulls, quin mot
caure-hi?

*

Eriçada responia la besllum
poc perceptible, àgil, d’una mà:
la gràcil manera de torcar-te,
els destres dits entre les cames,
el vol retràctil dels canells,
l’empremta, al gest, del zel i l’hàbit.

*

Després hi ha pins. I més pins darrere.
I pins enllà, uns altres pins.
I, entre els pins, creixen pins petits.
I pinyons de pins dins la resina dels pins.
I hi ha bassals de cel plens de pins.

*

 
 

Videopoemes

Deutsche Version  |  Versió castellana  |  English version  |  Moving Poems  |  Apunt a Salms

 
*

Apunt a Salms

 
*

Apunt a Salms i V.O. en català

 
 
*
 

Agraïments

  • A Dídac Ballester, dissenyador d’Edicions del Buc, pel suggestiu, simbòlic, integrador, esplèndid disseny tipogràfic de la coberta de Nectari.
  • A Antoni Albalat, que em va suggerir l’expressiva imatge que encapçala el llibre, del fotògraf alemany i escultor Karl Blossfeldt.
  • A Alexandre Navarro, per l’apassionat retrat que traça a la nota final.
  • A Imma Coret i Heike van Lawick, per les traduccions a l’alemany. Gràcies també, Imma, per facilitar-me la flor de la Passiflora per a les fotografies.
  • A Isabel Prieto, per les traduccions a l’anglès.
  • A Rubén Luzón, poeta i corrector lingüístic d’Edicions del Buc, per l’exhaustiva, delicada i equànime revisió de l’original.
  • A Pau Sif, poeta i editor de Buc, per la confiança i extraordinària dedicació.
  • A Francesc Bononad, escriptor i editor de Buc, pel suggestiu colofó al llibre.
  • A Josep Martínez, editor de Buc, pels treballs de promoció de Nectari.
  • A mon pare, Porcar Queral, per l’excel·lent dibuix que tanca el volum, metàfora integral de l’obra.
  • Als poetes Marc Granell i Josep Joan Conill, i a l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, per la lectura atenta i per voler fer-ne la presentació en societat.
  • A Marta Vilardaga i Cristina Maselli per la traducció a l’italià del poema «Lluny», al poeta Federico Federici i a Ana Perpiñán per les seues recitacions i al professor Antoni Sarri per la seua col·laboració.