«Llambreig», nou llibre de Josep Porcar

~ PREMI DE LA CRITICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS 2014 ~

adquirir

llambreig-simulacio-ok-transp

 

Sinopsi

«Llambreig»
és un llibre de 35 poemes escrits entre el començament de 2008 i finals de 2011. Perduda la feina, perduts alguns familiars i també, per què no dir-ho, cert idealisme sentimental, enmig de la catàstrofe econòmica i social, el poeta s’atura a la cuneta, literalment i literàriament, per preguntar-se sobre la carretera on ha rodat fins ara, sobre el flaix i el fora de camp de la fotografia present, esgrogueïda i arrugada, i pels boirosos senders encara no trepitjats. Sense renunciar a certes dissidències del llibre precedent, a aquella mirada incisiva sobre la realitat immediata, en «Llambreig» Porcar capgira el mirall de mà, juga a fer-hi la rateta i deixa entreveure un altre lirisme, una altra refracció del raig, més pausada i a l’ensems vibrant, així com algunes reminicències dels primers poemaris («La culpa», 1998), en els quals predominava l’aprofundiment en codis morals, motivacions i conflictes inherents a la naturalesa humana. L’obstinat abocament, sobretot en els «Els estius» (2007), d’una llum constant, a vegades desbordant i enlluernadora, contra les ombres del nostre temps, muta ara en a penes un llambreig que Porcar tempteja conscient de les decepcions, les despossessions i els desistiments humans i, per això, de la vital necessitat de resseguir el rastre de cada guspira.

 

Ressenyes
Quadern, El Pais, per Xavier Aliaga, 11 de desembre de 2013.
Crònica de la presentació a Barcelona
Una entrevista, de Barcelona en clau de poesia.
«Sobren raons (i manca tot)», per Manel Rodríguez-Castelló, Saó, núm. 390, febrer de 2014
Presentació de Vicent Usó a Babel, 3 de desembre de 2013.
«Tot és plató. Tot és Plató», per Joan Navarro, Ca Revolta, 21 de febrer de 2014.

 

La mirada dels lectors

Tot giravolta i enlluerna, paissatge i poemes, expressions buscades per acaronar la bellesa.

Hoangho, en íber: HpNX

el llambreig que extrau d’una mirada tramesa pels avantpassats que han construït la realitat amenaçada que l’envolta i per la qual haurà de lluitar per salvar-la i salvar-se.

Pasqual Mas i Usó

 

Tres fragments

Trenta-nou estius tremolen.
Trenta-nou estius són la vesprada.
En un arpegi, vibrants,
orbats d’arpa i dits, leviten fràgils
sobre mans que agiten
l’adéu primer.

~

Frement, sota la bota, com un estel sense cel,
un ull humà tampoc no discerneix la nit de la tenebra.
Sua, plora, dorm. No menja. No trenca cap reflex
ni desterra lluny la senil rècula banyuda; silent,
dins d’una gota petita de rou autumnal, fulgura.

~

Que així llambrege,
com un envit, i vibre, el vers
escrit que el vers no ha dit.

~

Ací en pots llegir més.

 

Nit o mar, mirall de lluna,
només llambreja un instant.
D’amor dansa i a mort juga,
alè, tremor, fuga i cant.

[llegir el poema]

[llegir el poema]

[llegir el poema]

~.~
Lectura de «Refracció» en la presentació a Barcelona (l’HOriginal, 22 de gener de 2014)

[Enregistrat per Vicent Sanz]

~.~
Videoclip de la presentació a Barcelona (l’HOriginal, 22 de gener de 2014)

[Enregistrat per Poesia Barcelona]