L’Arrel

Són pobres els llocs, només
tenen un nom, solament un,
un sol nom que sovint oblidem.
Aquells carrers, aquest parc,
l’església davant de la finestra
d’aquella cambra, aquell hotel
després de dir versos a casa
d’algú que –això ho recorde–
la va voler batejar: «L’Arrel».
Encara més pobres els indrets
sense nom: el cantó d’un llit,
el formiguer humit sota l’alzina
i l’engonal, la banyera taüt,
o aquell mirall de l’abraçada.
Són pobres els llocs, tenen
com tu només un nom.
Recompte un a un, sense mans,
tots els noms de tots els llocs
que no recordem, però sé bé,
i me’n sobren dits, com es diuen
cadascun dels instants.

Small Tree in Late Autumn, E. Schiele