~·~
A Dew sufficed itself
And satisfied a Leaf
Emily DICKINSON
~·~
Neu avall bull
un somni com el dol
en blanc d’un full.
~·~
Despulla’t com
la branca que no acaba
de perdre fulla.
~·~
cor a la mà
la caragola creu
mars d’un batec
~·~
Hi ha somnis com fulles
als bancs: sense bitllets
de tornada.
~·~
Sota besllums
de penombra, la font
que no assedega.
~·~
Margalló, gatosa, bruc, ginebrera…
Cap desert, tot jardí de reravera!
~·~
No saps amb quina mà
el meu nu et despulla.
No saps per quin coll
el meu nu es despulla.
~·~
Sigil·loses rebel·lions cal·ligrafien
il·legibles punts volats que desgeminen
constel·lades vel·leïtats de la il·lusió.
Desig d’aquarel·la mort per pol·lució.
~·~
Llum atònita. En flames.
Les ombres s’escorcollen.
On l’ull pigmenta ales
d’un sol llambreig sotsobren.
~·~
Només un sender
retorna guarit
al mateix verger
l’animal ferit.
Tremola d’absent
al rovell del dit.
~·~
Ser complicat és una percepció; ser complex és natural.
Tot conflicte on això s’ignora sembla
paradís artificial o infern inevitable.
~·~
No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.
~·~
Recòndites, abruptes, costerudes
herències indivises.
~·~
La lluna als queixals.
Tota la nit la boca oberta.
Mos de l’any llum, udol
del llop lluny, la granota
al bassal, estancada,
com brilla d’erta!
~·~
Quanta pols
d’estels, des de quins forats
de cuc, per veure néixer
una papallona.
~·~
El cor a la talaia és fumeral;
per l’aire illes com somnis de sal.
~·~
Després del bes, ai, quin ensurt…
Que no era blau sinó pelut!
:-)