els humans en una petita esfera
dormen es lleven treballen
i a estones demanen pels seus amics de Mart
els marcians en una petita esfera
què hi fan jo no ho sé
(potser facin neriri, kiruru o harara)
però a estones demanen pels amics de la Terra
que jo bé conec
la gravitació universal és
la força de la solitud que atreu les coses
l’univers està distorsionat
per això tothom desitja trobar-se
l’univers està en expansió accelerada
per això tothom va ansiós
a dos bilions d’anys llum de solitud
sense pensar-hi més deixo anar un esternut
Horabaixa a Mart, via David Smith
Shuntaro Tanikawa
Two Billion Light-Years of Solitude, 1952
