volen les branques
arrels en l’aire
Jaume Subirana
Ulls i boques, forats
al buit, se’ns fonen llum
de bat a bat i, a frec
i lluny, de l’infinit,
mengem un cor a flor
de pell.
Ullals avall regalles
sang: si els llepe
em beus i és bell l’instant
que ens fuig cruent
i allargassat en un plor
blanc mentre ens morim.
Bateguen venes, l’animal
ens creix i a dins saltem
els murs més alts; trinxem
miralls com carnissers
i fem records d’aquest deler
que, arrel d’ahir, s’espiga
en ales i mai no embranca
l’avenir.
Josep Porcar
