Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
Un baix continu, com un tro,
dilatant-se mar enllà.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
com un corc, com un flux,
remor vessada de la sang.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
I com un himne, una bandera,
el teu nom, desfilant.
Dia i nit, dins del cap,
porte l’orgue de Montserrat…
És el teu darrer batec, bategant.
Escoltar
«Mobile», de Sandra Soderlund
Veure Montserrat és una d’aquelles coses que mai deixarà d’impressionar-me. La natura, excelsa i poderosa, es mostra en tota la seva esplendor. I l’orgue, acompanyat de l’escolania, paralitza els sentits. http://bit.ly/Z5bODd
Moltes gràcies, Pruïja, per posar-hi aquesta banda sonora. Segons com, aquest Virolai, que eleva el cor i els sentits, s’adiu més que no pas les notes monocordes que he falcat al peu del poema.