Demana, fill,
que t’ensenyen a llegir
la mar.
Exigeix que se’t revelen
les arts ocultes de la pesca
i aprèn de quina boca és el bram
afuat que cisella cada roca.
Perquè seràs els brams i seràs la roca,
i enmig del cant, com l’àngel cruel
i enjogassat que se’ns emporta,
ballaràs fosques corrandes amb tempestes
i onades, penyasegats i taurons, pirates,
desgraciades banderes, i després silencis
més profunds i sagnants que el misteri
i el dolor del teu naixement.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar, a desxifrar el pèndul secret
de totes les marees, les veles, el rumb,
les llunes plenes en què caldrà salpar,
la respiració dels vents que et menaran
a ribes i ports del patiment i del desig.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar.
J. P.
(inèdit)
17 de març, Dia de la Poesia Catalana a Internet
3 respostes a «Paraules del meu avi»
Com Siddharta, que va aprendre a escoltar el riu. Estimulant.
No sabia que avui era el dia de la poesia a Internet. Doncs ara em toca a mi.
Per aprendre a llegir la mar sense sabates.
Entre les línies, com a sospirs, o fantasmes fugissers, guaiten ausiàs m., v. a. estellés i també r. jeffers, o a mi m’ho m’ha semblat. Bona companyia, no cal dir-ho.
M’has llegit les arrels i també el vol transoceànic d’un pardalet de Pittsburgh. Gràcies. ;-)