Paraules del meu avi

Al meu avi, Manolo Museros

Demana, fill,
que t’ensenyen a llegir
la mar.
Exigeix que se’t revelen
les arts ocultes de la pesca
i aprèn de quina boca és el bram
afuat que cisella cada roca.
Perquè seràs els brams i seràs la roca,
i enmig del cant, com l’àngel cruel
i enjogassat que se’ns emporta,
ballaràs fosques corrandes amb tempestes
i onades, penyasegats i taurons, pirates,
desgraciades banderes, i després silencis
més profunds i sagnants que el misteri
i el dolor del teu naixement.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar, a desxifrar el pèndul secret
de totes les marees, les veles, el rumb,
les llunes plenes en què caldrà salpar,
la respiració dels vents que et menaran
a ribes i ports del patiment i del desig.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar.

J. P.

(inèdit)

17 de març, Dia de la Poesia Catalana a Internet

3 comentaris a “Paraules del meu avi”

  1. Per aprendre a llegir la mar sense sabates.
    Entre les línies, com a sospirs, o fantasmes fugissers, guaiten ausiàs m., v. a. estellés i també r. jeffers, o a mi m’ho m’ha semblat. Bona companyia, no cal dir-ho.

Els comentaris estan tancats.