Aquell era un desgraciat de qui tothom sabia que estava en política per enriquir-se. Un corrupte. Tenia un Jaguar groc que aparcava uns sis cotxes més a l’esquerra d’ell. Fora del pàrquing, on havien coincidit només un parell de vegades per raons d’horari, a penes s’havia creuat amb ell en unes poques ocasions camí dels portals respectius. L’havia vist, això sí, en alguns actes oficials, com a regidor, portant alguna reina fallera del bracet, o retratat als diaris quan l’oposició l’acusava per alguna raó. Però com que no era gran fisonomista, ell, en veure’l amb els ulls i la boca oberts, els cabells esbullats, no l’havia reconegut. Ara que la dona li havia confirmat la identitat, sí, devia ser ell.
Joan Pla ens presenta al seu blog la seua novel·la Don Fabrizzio, i un cadàver al Prince Building, i anuncia: «En uns pocs mesos es publicarà en una editorial valenciana una novel·la negra que vinc treballant des de fa uns anys. Una novel·la que us sorprendrà per la tècnica, la trama i la temàtica. Una novel·la que posarà nerviós a més d’u…». Què us pensàveu, que a casa nostra no tenim lisbethsalanders?
Em sembla que el misteri no és qui es posarà nerviós. ;-)
