Skip to main content
Política

Els silencis corretjuts

Per Dimarts, 20 abril, 2010octubre 3rd, 2014Sense comentaris

La deflagració de Juan Costa no l’ha pogut apagar ni tota l’aigua que ha tornat a plorar el Molt Entaforat President, ensinistrat com està en eixir del cau només per a bramar torrencialment les penúries hídriques i transvasar així les pestilents riuades del sumari gurtelià. Dins del seu partit s’ha topat, però, amb un drac bocut que d’un bufit podria encendre els havans que, de seguir així, mai no es fumarà Alarte, molt més ocupat últimament en guanyar les batalletes de l’aigua –com Camps! La darrera flamarada de l’exministre d’Aznar continua cremant el combustible polític que li ha regalat el caríssim pagament d’ànec del seu germà, super-suspès de militància i càrrecs per delerar un Infiniti i no uns trages o unes sabates de pell de poltre. Però Costa no va encès per amor fratern, o no només. Arrossega (undos, tres, quatre,…) un amarg ressentiment des del seu fracàs, no fa tant, de postular-se com a candidat alternatiu a Rajoy per la presidència de les espanyes; tot i que avui les seues opcions són ínfimes, sembla que encara escup el foc dels despenjats. Massa calent, segurament, si vol servir freda la revenja. Avui, el diputat Juan Costa, que ja té instal·lada a casa una comissió de no investigació, ha amollat que ell i molts altres militants senten vergonya, i ha desafiat el Molt Afàsic President a trencar el silenci sobre Gürtel. No aconseguirà ell el que no ha aconseguit un jutge. Si aquest trencament no tinguera un preu infinitament més alt que un Infiniti, podrien començar els Costa badant el seu propi silenci sobre els pagaments que, presumptament, Riki transvasava entre el PP, les empreses castellonenques implicades i les corretjudes. Bé saben els Costa quant costa això, i bé sap el Molt Afàsic que el silenci no es trenca amb més silenci. Per això no s’immuta.

Escoltar
«Enjoy the silence», de Depeche Mode