De política?

«Saps? Fa un parell d’anys vaig decidir no tornar a parlar de política al blog». L’amic bloguer que ahir m’ho confessà tenia raons de pes per a no embrutar-lo de política. Hi anhelava salubritat i assossec. L’entenc perfectament. No vaig voler allargar la meua opinió perquè teníem una altre tema per mastegar i la trobada cronometrada pels glops d’una cervesa. Ja se sap, si tens xiquets… Servidor fa mesos que també intenta deixar-ho i, fins i tot, hi he fet més d’una promesa, una mica com qui vol deixar de fumar o, simplement, no contraure la ràbia de la pautada actualitat, perquè el resultat, moltes vegades, ja el coneixeu: insuficiència respiratoria, gargalls i, al capdavall, bromera. Bromera que s’asseca i s’esvaneix. També amb Vicent Usó vaig comentar fa poc aquesta brutícia. Tot i això, em pregunte si parlar de política és per a mi un vici i, fins i tot, si mai he parlat de política, en aquest sentit de brega partidista. Si parlar de política és parlar de la corrupció i de les mentides dels governants, de la insostenibilitat del sostenibilisme estatal, de la devastació del nostre entorn natural, de l’espoli financer i empresarial, local o instituït, de la desvergonya dels catedràtics a sou, dels jutges estràbics, dels míssils a la llibertat d’expressió, de la tebior sindical, de la tortura latent a les aules valencianes, etc, aleshores sí parle de política. Massa? Potser no tinc cap més remei. Una droga? No ho sé. La sang, els meus valors i l’enteniment m’ho demanen. Ara bé, si parlar de política és eixe joc del bipartidisme, del pensament únic bipolar amb el qual un monstre bicèfal juga al frontó contra el rostre sangonós del poble, aleshores he parlat ben poquet de política. Amb tot, sé que l’amic bloguer parlava de tota la política. Ha de sentir-se afortunat de saber abstenir-se’n.

Acabe. Parlava abans de la devastació del nostre entorn natural. La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Orpesa preparen l’alicatat mortal de La Renegà. Josep Carda és parcial, però Ramón Pardo ho explica bé: «La Conselleria de Cultura deja en 50 metros el área protegida del Bien de Interés Cultural (BIC) de la Torre Colomera, de Orpesa, en la que no se puede edificar. Apenas año y medio después de aprobar la delimitación del BIC con 200 reservados atiende la petición de la empresa Orpeak promotora de un hotel en la zona y reduce el área reservada. La zona tiene gran valor ecológico y paisajístico, ya que en el montículo de la torre hay una microrreserva de flora y un LIC de la Unión Europea». Com ens ho farem si la política permet això? R de Renegà.

Escoltar
«Hablando de política», de The Ramblers