Oblidar-se de penjar, al bany de casa, l’específica tovalla eixugadora dels cabells de la teua dona és imperdonable i infinitament més trascendent que romandre al Feisbuc. Per això m’hi he esborrat. No és la raó primera ni, parlant-ne en modern, la més proactiva, és clar, però no m’abelleix gens explicar-ne les altres, tret d’una que, per si sola, t’insulta més que un anunci d’Actimel. Es tracta d’un missatge que m’acaça nit i dia: «Paco Melic s’ha fet admirador/a de Paco Melic al Facebook i t’ha suggerit que tu també te’n facis». Un artista! Conec poc el Paco i ja massa el seu melic. Vaig cometre, però, l’error de llistar-lo com a “amic” al llibre de les cares. El cas és que no he llegit res de l’obra del Paco Melic. Ni ganes. Per tant, no puc admirar-lo. Per això l’he “ignorat” feisbuquianament no sé quantes voltes. Però Paquito Melic, mestre en redundàncies, continua insistint-hi: vol que jo l’admire. «Continua insistint» és una de les expressions més lamentables que conec, típica del nostre Neogòtic. Que em face admirador! No problema. Entesos. Adéu al Facebook.
Adéu al Feisbuc
Entrades relacionades
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Josep PorcarDivendres, 7 gener, 2011
Josep: he vist de prop algun cas de “pacomeliquisme” (si em permets l’expressió) i entenc perfectament com et pots sentir. El pitjor és que el país som quatre gats, i no m’estranyaria que els nostres “pacomelics” foren el mateix, o cosins germans, o membres de la mateixa secta. Si en el món dels blogs l’anonimat (en ocasions agressiu i covard) pot ser una molèstia, en el “llibre de les cares” certes actituds són bastant més invasives (i més vergonyants, justament perquè no són anònimes…). Jo a penes el faig servir.
Jo en aquests casos faig fora el Paco Melic de torn. Però certament, un altre motiu possible és que cada dia està més avorrit…
Òndia, sóc precursor d’aquesta moda de donar-se de baixa al feisbuc; això de fer “amics” amb tanta facilitat em posa dels nervis i me’ls estira fins arrapar el cel. Si us contara amb tots els qui he compartit llit. Dóna per escriure una novel·la i publicar-la…
En quina editorial, “pillins”?
No, no sigueu tan malvats. En aquesta no, gràcies que ells no em donen de menjar!!