Adéu al Feisbuc

Oblidar-se de penjar, al bany de casa, l’específica tovalla eixugadora dels cabells de la teua dona és imperdonable i infinitament més trascendent que romandre al Feisbuc. Per això m’hi he esborrat. No és la raó primera ni, parlant-ne en modern, la més proactiva, és clar, però no m’abelleix gens explicar-ne les altres, tret d’una que, per si sola, t’insulta més que un anunci d’Actimel. Es tracta d’un missatge que m’acaça nit i dia: «Paco Melic s’ha fet admirador/a de Paco Melic al Facebook i t’ha suggerit que tu també te’n facis». Un artista! Conec poc el Paco i ja massa el seu melic. Vaig cometre, però, l’error de llistar-lo com a “amic” al llibre de les cares. El cas és que no he llegit res de l’obra del Paco Melic. Ni ganes. Per tant, no puc admirar-lo. Per això l’he “ignorat” feisbuquianament no sé quantes voltes. Però Paquito Melic, mestre en redundàncies, continua insistint-hi: vol que jo l’admire. «Continua insistint» és una de les expressions més lamentables que conec, típica del nostre Neogòtic. Que em face admirador! No problema. Entesos. Adéu al Facebook.


«El Llibre de les Cares», per Del Revés