LA CEBA
(Versió de Josep M. de Sagarra)
Altra cosa és una ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esverar-se.
En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
serà idèntica fins al final.
Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, una altra
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quarta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s’arranja i forma un cor.
La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l’Univers.
Ella mateixa d’aurèoles
per a la pròpia glòria s’embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s’ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.
Hola,
m´ha fet entrar al blog veure que havies triat La ceba, Wislawa Szymborska, poetessa que m´agrada molt. Coincideixes amb el mateix poema al blog depasseig
Una molt agradable coincidència. Tenia marcada la pàgina del volum “W.S. Vista amb un gra de sorra” i aquesta troballa de poemes recitats per l’autora m’animà a fer-ne un vídeo-poema. Per cert, espere que et millores i que tornes aviat amb el teu blog depasseig. Salut!
Sóc una passejant del depasseig
Ah, quin cap el meu, no sé per què havia pensat en tu com a autora… M’haurà de perdonar també Elisabet.
Bon dia!
Imma, ja et trobo a faltar passejant, maca!
Josep, sóc una “muda” seguidora del teu bloc. Quedes perdonadíssim. :D