Pebreretes i paparres

Per què Costa sí i Camps no? Tot i que els periodistes (precaris o no), eren ben conscients del que Costa havia costat d’extirpar i de quantes hores extra més els pot costar la deconstrucció de Camps, aquesta ha estat avui la pregunta del milió durant la roda de premsa del moll, engalipat i desdenyat Rajoy. Hi afegiria, però, en aquesta nova moda de les destitucions a la valenciana Peperilàndia, que la pregunta dels 10 milions hauria de ser una altra més harmònica amb l’ètica peperament insòlita de Cospedal: per què Costa sí i Fabra no? En fi, Fabra, el dels casos Fabra, que aquests dies fins i tot li ha tocat públicament la gaita a Rajoy. I la resposta és que ni a Cospedal, ni a Rajoy, ni tampoc a la premsa socioliberal, li interessa gens això de l’ètica. No gens. Al mapa, Castelló no és més que una taqueta políticament insignificant. El pijo pebrereta ha estat el boc expiatori gurtelià de Camps. Costa assegura que només va fer, osea, el que li manaven. Evidentment. Com si no? No sembla prou intel·ligent com per a corrompre’s tot solet. I dubte, tan innocent com es proclama, si arriba a tenir aqueixa intel·ligència mínima que permet a una persona adonar-se d’haver estat corrompuda. D’altra banda, tampoc sembla prou intel·ligent com per a arrossegar el Gens Honorable cap a la destitució. Costa no ha estat imputat, cas de Fabra, per falsificació de documents, tràfic d’influències, malversació de fons públics, etcètera. Insistisc, aleshores per què Costa sí i Fabra no? Per què la contundència de Cospedal amb el pijo pebrereta i no amb l’imputat per antonomàsia? Potser perquè ací tots són paparres? Camps, Rajoy, i Fabra el primer, el primer des de fa molts anys. Paparres que s’amuntonen unes damunt d’unes altres. Quan es mou una de grossa, les altres trontollen. I sembla que les falses eufòries, les transfusions de sang, ja no funcionen, ni entre veïns ni entre amics.

Escoltar
Lletra