La lletada, o beurada, és una barreja d’aigua amb calç o guix, sovint sense sorra, usada per a emblanquinar parets, unir pedres, rejuntar aplacats i paviments, etc (DIEC). Les lletades de l’oligarquia castellonenca han sigut cabaloses i expansives en la darrera dècada. No solament han emblanquinat parets, també comptes bancaris, i han obturat moltes boques assedegades d’euros fàcils. Lletades ben sucoses i rendibles. Solar, costa o paratge natural, cap espai podia quedar a recer de les impetuoses lletades. Paco Mariscal ens recorda avui el conte de la lletera, llet orgànica, i carrega de valent contra els afers lactis, lletosos, de l’abnegat arquitecte de l’extirpat Mundoilusión. Quina desil·lusió! Com Marbella, la Plana va ben plena, embafada, d’alletadíssims i d’entortillats que ara pateixen les agres conseqüències de tan indiscriminades lletades. No s’ha trencat només la lletera, com diu Mariscal. S’ha assecat la mamella. Ara hauran de traure’s la llet per un altre forat.
