El 8 de maig d’enguany farà 50 anys de la mort del poeta castellonenc Bernat Artola. Poetes i músics ja hem començat a retre-li homenatge, analògic i digital. La idea original és del cantautor Artur Álvarez, qui va començar, ja fa uns anys, a musicar els versos d’Artola i que, ara, amb el cinquantenari, veurà materialitzat el seu magnífic treball amb la companyia dels poetes Vicent Pau Serra, Lluís Meseguer, Vicent Jaume Almela i un servidor.
L’homenatge analògic és un doble CD que, per una banda, conté els poemes d’Artola cantats (i musicats) per Álvarez i, d’altra, els poemes recitats pels poetes amb arranjaments realitzats pel cantautor. Artola cantat i Artola recitat. Paraules i música, com diu Meseguer a la presentació. L’homenatge digital és un web (i un blog) en el qual es pot ja escoltar tota l’obra que l’homenatja i també fer un seguiment dels actes que, probablement, començaran —la data encara no ha estat fixada— al mes de juny, amb l’espectacle «Pols del meu camí» a Castelló de la Plana que recorrerà pobles, centres educatius, etc.
Tot açò, però, no és només una cosa bonica. És també una oportunitat única per a conèixer i reconèixer l’obra d’un dels precursors de la poesia moderna al País Valencià. L’Artola poeta és, avui encara, un desconegut a la ciutat on va nàixer (no en parlem de la Plana enllà), perquè ha sigut un poeta que la gent ha volgut escoltar només quan va de festa, ço és, quan un home de negre, des d’un cavall engalanat, entona el Pregó magdalener. Els llibres de poemes de Bernat Artola van ser recollits, als anys vuitanta, en unes «Obres Completes» publicades per l’Ajuntament de Castelló, a càrrec del professor, i company en aquest homenatge, Lluís Meseguer. Des d’aleshores, l’última vegada que ressonà la veu d’Artola va ser fa ara quatre anys, amb motiu del centenari dels seu naixement, al Teatre Principal. En aquella ocasió va comptar amb la valuosa participació de la seua estimada Matilde Salvador i la presència enriquidora de Lluís Meseguer, Jesús Huguet i Manel Garcia Grau.
Personalment, aquest homenatge, per moltes raons i molts sentiments, el faig de tot cor, que hauria de ser —com si no!— l’esperit dels homenatges. Com mon pare, el d’Artola també era mestre de dibuix i la seua afició pel disseny tècnic i industrial, no puc negar-ho, també em fascina. Una fascinació que va començar quan jo estudiava a l’institut Penyagolosa. Aleshores, de Bernat, només sabia que, al barri de Rafalafena, hi havia una escola que portava el nom de l’home que va escriure el Pregó. A la paradeta de les edicions municipals de la Fira del Llibre vaig comprar uns quants exemplars. Anys després (ja els noranta), Isidre Martínez i Marzo, i altres poetes, començaren a demanar-me que els hi fera de traficant i els aconseguira les Completes d’Artola, perquè l’edició de l’Ajuntament era, a nivell de distribució, molt limitada. Ara encetem l’any artolià. Ja sé que l’homenatge no compta amb el suport (institucional, econòmic, social, lector…) d’uns altres, com ara l’any Rodoreda i el Simone de Beauvoir, o el de Pavese i Bartra. Però això no ens desanima. Ben al contrari. Tot està per fer. Estic molt content de participar amb la meua veu, els meus poemes i d’haver-me encarregat, a més, del disseny gràfic d’aquest homenatge que ja comença… Tenia moltes ganes, també, amics del Salms, d’anunciar-vos aquest any artolià.
