Espases o garrots

Per als peperos castellonencs, és absolutament igual que pinten espases o garrots, que sigue ferma una sentència o que el jutge acabe notificant les condemnes fent el pi, volantins o un estriptís enmig de la plaça Major de Vila-real. Democràcia de collons. Amb raó (però amb una ingenuïtat poc efectiva), s‘esmussaven ahir certs mitjans no adjacents quan es preguntaven —com si encara no tingueren prou clar qui mana al convent—, per què l‘alcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, tenia la poca vergonya de presidir el ple municipal després de la condemna d‘any i mig de presó, i els vuit anys d‘inhabilitació per a càrrec públic. I després diran que som meninfotistes… Amb el voltoret tort fent de mare superiora, i amb l‘ajut de tota la plana major del provincial PP, tots a una, empararen al gall ferit en la sessiò plenària, deixant una vegada més amb el cul a l‘aire la tradicional hipocresia de la dreta que sobrevola aquestes terres. Sens dubte, a Castelló patim la dreta més cavernícola. Mireu, si no, les cavernes més urbanitzades: Matas demanant perdó, no als contribuents, clar, sinó al seu partit.