En el nostre imaginari agrari de gent de poble -però també de casa bona- hem tingut molt clar sempre que un meló, d‘Alger o de tot l‘any, és un enigma. Que sabem que l‘encetem, però mai no sabem com eixirà de bo o de roí, si no el tastem abans. Mireu aquest refrany: «El meló i el casament han d‘ésser d‘encertament». O si us agrada més aquest de Mallorca: «Meló i casament o l‘err o l‘avenc». O de Menorca: «Es meló i es casament, solen enganyar sa gent».
O com deia el genial Renato Carosone:
“Il matrimonio è come il melone: a volte può uscire rosso, ma altre volte può uscire anche bianco, eh, eh…”,
Sense oblidar aquell de… “Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral, i si és d‘alger, en pitxer.”