Els expulsats de la societat formen /
una societat encara més gran /
que la societat de la qual han estat expulsats. /
Però no es diu societat. /
Es diu bossa /
de marginació estrictament prevista, /
inapel.lable, /
necessària /
perquè la societat realment digna d‘aquest nom /
cresca i progresse /
fins a extrems mai abans coneguts, /
celestials, /
mirífics. /
Car, com tots sabem, /
la defecació és absolutament imprescindible /
perquè un cos cresca i progresse /
com cal /
i a ningú se li ocorre dir a la merda cos /
per molt enorme i nombrosa que aquesta siga. /
Senzillament, /
s‘intenta no mirar-la i, /
amb la satisfacció de qui es defà /
d‘un llast inútil i lleig que frena /
el seu benestar i les glorioses
perspectives de creixement i de progrés /
que al davant se li obrin, /
estira /
despreocupadament /
de la cadena.
