No he tingut mai pressentiments ni això que en diuen premonicions —o bé desconec que jo en puga tenir—, però sent últimament un cert desassosec, insomni i ansietat, sensacions que, en principi, no tenen per què ser pressentiments de cap mena. Han escrit molts poetes que, de tots els mesos, abril és el més cruel i segurament tenen raó. Jo no sé si és l’astènia primaveral, un desgast com el d‘aquella terra d‘eliot o una estranya aprensió prevacacional. Necessite que algun entomòleg em faça un diagnòstic.