«A la poca alimentació pot acostumar-se l‘estómac, però no el cos; el cos pateix la infraalimentació encara que l‘estómac no li reclame més, fins i tot quan rebutja més aliment. Passa una cosa semblant amb l‘expressió de l‘afecte: simpatia, agraïment, etc. Poden reprimir-se artificialment aquestes manifestacions fins a arribar a acovardar-se davant d‘allò que abans era natural, però la resta de l‘organisme anímic pateix per la infraalimentació».
«Només puc treballar realment quan puc conversar amb mi mateix en alemany. Però ara he d‘organitzar les coses en anglès per a les meues lliçons i això altera el meus pensaments en alemany; almenys, fins al moment en què s‘haja establert una situació de pau entre els dos i això dura un temps, potser massa».
Ludwig Wittgenstein
(«Movimientos del pensar. Diarios», Pre-Textos, València, 2004)
