Quan, de menut, li vaig preguntar a ma mare per què els de Castelló anomenem «mig ouets» o «mitjous» als valencians de la capital del Túria, m‘explicà que el malnom prové de la manera amb què una part de l‘empobrida burgesia del capicasal anava a comprar al mercat durant la difícil postguerra: per favor, pose‘m mig ouet i mitja quarteta de pollastre, solien dir. No sé sap ben bé per què, la gent de les comarques de Castelló començaren a usar graciosament aquesta paraula per a referir-se als valencians de la ciutat de València. Aquesta escena, la de demanar mitjouets i mitges quartetes al mercat, me l‘han recordada tres mitjous com són Arturo Virosque, president de la Cámara de Comercio de Valencia, l‘amitjouat Alejandro Font de Mora, consejero de Educación, diu El Pais-Comunidad Valenciana (que no sap dir conseller), i José Luis Juan, el concejal de Comercio. El tres mosqueters de l‘autòctona llengua visitaren el Mercat Central de València «en su campaña para fomentrar la lengua autóctona» i repartiren 25.000 llibretes amb una llista dels aliments més consumits en valencià i en castellà, «a modo de diccionario básico» (sembla que hi ha aliments que es consumeixen en valencià i uns altres en castellà; deu ser nutrició diglòssica). I ara ve quan em farte de riure: «pretende fomentar el uso del valenciano en la compra diaria, trata de “romper inercias”, según un responsable del Consell. M‘imagine les carnisseres suant oli… Què desea vosted, senyor consellero de la Generalidat, medio conejo o mig conill? Aquesta és la idea que té la Generalitat Valenciana del que és fomentar la llengua… Mig ouet de diccionari, mitja quarteta de rotulació en la vernàcula i un passeig en comitiva. I a córrer! Acabado el recorrido, Virosque se fue de compras y Font de Mora admitió que no se encarga de estos menesteres por falta de tiempo. “Voy de culo”, dijo. Eso sí, en valenciano.. De cul… I la llengua al cul, també.
