Una «barda», en castellà, és una tàpia que circumda una propietat privada. Equivaldria a la bardissa, vaja. I sembla que, de bardisses, la ciutat de Monterrey (Mèxic), com totes les ciutats del capitalisme nostre de cada dia, en té un bon grapat. La qüestió és que aquestes tàpies han servit per a executar una acció poètica que consisteix a pintar versos i citacions líriques de tota mena, anònimes o cèlebres, amb el permís de l‘autoritat. «Salga usted ahora mismo a pasear por nuestras calles y avenidas, y verá cómo se encuentra con versos que le saltan a los ojos desde las paredes», explica la notícia. l‘activista ha sigut el poeta Armando Alanis, i el seu objectiu ha sigut —diu— únicament difondre la poesia. Quin altruisme… És sorprenent, en els temps que corren, aquesta bonhomia. Aquesta acció poètica em recorda aquella del «Poetry on buses», a Seattle, un concurs on els escollits veurien després publicats els seus versos a l‘interior dels autobusos públics de la ciutat.
“La acción poética la hace el que lee, es el transeúnte, el automovilista, la persona que todos los días va a la escuela, a la oficina y lo ve y le provoca un efecto bueno o malo, que le alegra o le entristece el día. Los mensajes ahí están, además, la poesía depende mucho de las interpretaciones y en este caso, los mensajes están muy bien cuidados, la mayoría son textos de amor”.
El que em fascina de tot açò no és solament l‘altruisme i el magnífic entusiasme amb què algunes persones mamprenen hui l‘acció poètica. També em meravella imaginar com un vers de Vallejo, de Lorca o d‘un poeta anònim li fa la competència, en els carrers, a les tanques publicitàries de la Cocacola. Al dematí, quan me‘n vaig a treballar, veig dotzenes de tanques publicitàries i, és clar, posa‘ts a triar entre “la xispa de la vida” i l’«amorosa llavera de innumerables llaves, / si estuvieras aquí, si vieras hasta / qué hora son cuatro estas paredes. »… Però la màgia s‘acaba. La poesia en la bardissa no dura. Malauradament, els carrers i les bardisses també son de propietat privada. l‘ordre administrativa apareix. l‘autoritat competent decideix quan s‘acaba l‘espectacle.
