«Què tindrà la Plana que és tan pudenta?», és el seu lema. Fa dies que visite La Plana Fa Olor, un bloc satíric i festiu feliçment alicatat a l‘epicentre pudent del triangle ceràmic castellonenc (un altre triangle de les Bermudes); un bloc del tot incorrecte que té la facilitat d‘exhibir, amb tota la desvergonya, les historietes més «pudentetes» —com bé diuen els autors— relacionades amb les nostres comarques. Més d‘una història costarà d’entendre als germans i germanes més enllà del Sènia o del Millars, però no per això deixaran d‘adelitar-se amb les profitoses pardalades i espectaculars acescències de l‘equip satíric de La Plana Fa Olor. Un extracte…
Només cal anar un dia per la serra i mirar cap a la mar, eixe cagalló marron que sura damunt La Plana és això, un trunyo de dimensions descomunals, la contaminació de les taulelleres. La nostra comarca s‘en diu Plana (alta i baixa) per això, perquè és una plana entre muntanyes, Benicàssim/Orpesa a vora costa ja tenen muntanyes que frenen corrents d‘aire, l‘altra banda és Almenara, i la serra d‘Espadà ens tapa les esquenes. Com a conseqüència, La plana és una vall on la merda emesa a l‘aire què pese un poc es queda atrapada asobre. Som el què menjem i respirem, i La Plana fa olor, fa olor a podrit, no ens molesta i si alguna persona o col·lectiu alça la veu contra la contaminació de l‘aire, per a variar se l‘ignora o se li diu què se calle, que si obliguem a les empresses a muntar filtres o a pagar per contaminar se les emportaran i ens quedarem a l‘atur.
La Plana Fa Olor me recorda ara a La Traca, un setmanari més satíric que festiu, fundat el 1912 per l‘il·lustre i maleït Miquel Carceller, que assolí una extraordinària difusió durant la II República. El fulletó parlava corrosivament de la monarquia i l‘església. Suspesa per ordre governativa el 1923, «La Traca» reaparegué en castellà el 1931, i arribà a tiratges de mig milió d‘exemplars. En fi, recomane La Plana Fa Olor. I no us perdeu les notes al piu de la pàgina.
