Copista, on t‘han soterrat el nom?
No desesperes. Et salva el manuscrit
que incertament ara copies arrapant oblits
a l‘eternitat. Casiodor paga, i paga bé,
contra tota pèrdua, i encara que ho ignores,
les emocions dels teus dies romandran per sempre
contra els perversos comerciants de l‘amnèsia,
siga en la mordacitat compromesa d‘aquella antiga sàtira,
en aquell epigrama millorat a favor de Sulpícia,
o en la restauració d‘aquell vers segrestat
al bo de Virgili. No desesperes, copista.
Ja per sempre el teu nom perdurarà escrit
a les portades dels clàssics. En Times New Roman.
