L‘or no el volem.
Tampoc les terres. No totes.
Els tambors obliguen i ja espigola.
Sabeu que som vells i cruels enemics
però, amb dignitat de guerrers
—i sense barates ni juguesques—,
per última vegada lluitarem
només per odi, amb fetge i ferro.
Que la Fortuna us regale l‘imperi
a vosaltres o a mi, tant se val,
però més enllà d‘on ella ens arrossegue,
encomane a Ares i al nostre valor
la superació de tota prova.
A més heu de conéixer la meua clemència:
he decidit vetar la violació i el saqueig,
i considerar l‘èxode o la capció
dels supervivents més audaços,
aquells que hauran de meréixer
el respecte de la rendició.
Tot siga dit en nom del meu rei
i beneït a voluntat dels déus.
Cineas de Thessàlia.
