No és que estigues callant, quan no ens vols cantar allò que de tu s‘espera; passa, en canvi, que estàs hissant un silenci equivalent a l‘alçària de la teua por. No has vist com ploren les banderes? Certament, no ets un mentider, ni de lluny –la teua dignitat no ho pairia–, però et ressignes a mamprendre l‘enèssima lluita contra questa precaució envasada al buit que solament et farà créixer la por ben a punt per a l‘estàtua. Tractant-se de tu, serà eqüestre, evidentment. Faltaria més.