Se‘n penedeix ara.
No li ha dit paraules.
Se les ha escrites.
Amb alarmant puntualitat
arriba ara a l‘inevitable instant de dolor
a la fàcil cançó de tristesa
a l‘eterna desesperança
que el menteix.
Que li recorda
que per a besar-la
no calia escriure-les.
Tot s‘acaba.
