És pitjor per a nosaltres.
Els assassins han après a matar millor;
prou tenen amb matar un poc, amb memoritzar
dues idees solemnes, sumptuoses,
banyades d‘una estricta moralitat
prescindible per a disparar sense dubtar-ho;
el seu salari continua pujant,
cotitzen en borsa,
gaudeixen de molts mesos de vacances,
passen més hores amb la família.
És pitjor per a nosaltres.
Els assassins han après
a rendibilitzar les bales;
també són fills
del capitalisme.
Saben quan posar les bombes,
quan iniciar les guerres,
com administrar la por;
també són fills
de les religions.
Antigament,
una bala s‘allotjava en la seua víctima,
substituïa el cor,
la seua ombra era ombra
retinguda contra l‘últim batec.
Hui, la bala
s‘allotja en la seva víctima,
substitueix el cor,
però la seua ombra la forada, vola
tornaveu
per damunt dels nostres batecs,
creua valls, mars, païssos, gratacels,
roda mil voltes el món
en direcció contrària a la nostra pau
exactament un segon abans que tu udoles
“democràcia”.
És infinitament pitjor per a tots nosaltres.
Els assassins han après a matar millor.
No de franc.
