I jo que creia que ja no en quedaven, d‘anarquistes, pero comprove que sí, que n‘hi han, i molts, concretament a Sardenya, terres totalment catalanoaragoneses fa uns segles fins que els genovesos conspiraren per a establir el seu domini (en fi, com ara, si bé Génova és avui el nom d‘un carrer de Madrid). Un jove anarquista de 25 anys ha estat detingut i acusat a Cagliari (Sardenya) per l‘enviament d‘un paquet bomba a Romano Prodi, el president de la Comissió Europea. La informació casolana explica que Luca Farri, que és com li diuen al pressumpte terrorista, pertany a l‘organització anarquista ASAI, l‘anonima Sarda Anarchici Insurrezionalisti. Aquesta és la informació oficial. Però si furguem un poc més i fem punta a la premsa italiana, sembla que l’anarquista Farri, en realitat, el que va fer, és embolicar amb quatre plàstics una mascletà fallera: “Un plico dal contenuto dimostrativo, come a voler emulare un pacco bomba ma assolutamente non in grado di nuocere né tantomeno di innescarsi, è stato recapitato a casa del presidente della Commissione Ue, Romano Prodi. All’ interno – a quanto si è potuto apprendere – c’ erano cartucce da caccia già esplose, alcuni petardi tenuti insieme con nastro adesivo senza alcun innesco e un documento attribuibile ad ambienti anarco-insurrezionalisti sardi, scritto a biro con caratteri a stampatello, dal contenuto politico e con minacce rivolte in termini generici“. Almenys l‘anarquista Farri (tinc un amic que té un malnom semblant) no és de l‘alguer, no sap parlar el català, ni és molt nacionalista, perquè si se n‘assabenten els genovesos madrilenys de la política antiterrosista de Berlusconi ja la tenim altra vegada. d‘altra banda (i açò si que és interessant des d‘una perspectiva cultural i ideològica), sembla que si que existeix una certa connexió històrica entre l‘obrerisme anarcosindicalista català i el sard. A més, navegant pel Mediterrani m‘he trobat amb aquesta illa i aquestes ones.