G8 de 8G

Els païssos de sempre, més algun de més pobre per a dissimular, s’han muntat un altre G8. Una “G” de “grup de gestors gens generosos”, per no dir una “G” de “generals genocides guanyadors de guerres que haurien d’ingressar en un geriàtric”. Deixant a banda Brasil i Mèxic, per motius evidents, la resta del “comando G” es monten una vegada més la seua particular “G” mediàtica i poderossíssima, la televisen planetàriament i ens la volen vendre a totes hores com si ací no haguera passat res, com si hui guerra i demà pau, i com si la vida fora bella amb algunes cosetes sense importància per a arreglar. Com si ja estigués completament oblidat que Iraq ha estat agredit contra tota llei i que ara mateix continua patint la invasió del Estats Units, de Gran Bretanya, i de tot un exèrcit d’estats voltors, entre ells Espanya, que s’han afegit més o menys visibles al repartiment de l’or negre. Una llista infinita i infinitament hipòcrita d’iniciatives i debats es posen sobre la taula com si encara a la gent del carrer li quedara un tros de fe per donar una mínima credibilitat a qualsevol proposta internacional dels seus governants. El llistat de bones intencions és només una excusa. Al final, la reunió dels 8 vol que entre una vegada més a les nostres cases la mateixa cantil.lena de sempre: “la lluita internacional contra el terrorisme”, una lluita que és a sang i que s’ha esdevingut ja ideologia. Una lluita contra el terrorisme que s’ha transformat, ella mateixa, en terrorisme, des del moment en què, per exemple, es determina que els palestins són terroristes i que no ho són els tancs d’Israel. Aixi va la cosa. No interessa definir què és terrorisme. El que interessa és fer guerres i capital.Els païssos de sempre, més algun de més pobre per a dissimular, s’han muntat un altre G8. Una “G” de “grup de gestors gens generosos”, per no dir una “G” de “generals genocides guanyadors de guerres que haurien d’ingressar en un geriàtric”. Deixant a banda Brasil i Mèxic, per motius evidents, la resta del “comando G” es monten una vegada més la seua particular “G” mediàtica i poderossíssima, la televisen planetàriament i ens la volen vendre a totes hores com si ací no haguera passat res, com si hui guerra i demà pau, i com si la vida fora bella amb algunes cosetes sense importància per a arreglar. Com si ja estigués completament oblidat que Iraq ha estat agredit contra tota llei i que ara mateix continua patint la invasió del Estats Units, de Gran Bretanya, i de tot un exèrcit d’estats voltors, entre ells Espanya, que s’han afegit més o menys visibles al repartiment de l’or negre. Una llista infinita i infinitament hipòcrita d’iniciatives i debats es posen sobre la taula com si encara a la gent del carrer li quedara un tros de fe per donar una mínima credibilitat a qualsevol proposta internacional dels seus governants. El llistat de bones intencions és només una excusa. Al final, la reunió dels 8 vol que entre una vegada més a les nostres cases la mateixa cantil.lena de sempre: “la lluita internacional contra el terrorisme”, una lluita que és a sang i que s’ha esdevingut ja ideologia. Una lluita contra el terrorisme que s’ha transformat, ella mateixa, en terrorisme, des del moment en què, per exemple, es determina que els palestins són terroristes i que no ho són els tancs d’Israel. Aixi va la cosa. No interessa definir què és terrorisme. El que interessa és fer guerres i capital.Els païssos de sempre, més algun de més pobre per a dissimular, s’han muntat un altre G8. Una “G” de “grup de gestors gens generosos”, per no dir una “G” de “generals genocides guanyadors de guerres que haurien d’ingressar en un geriàtric”. Deixant a banda Brasil i Mèxic, per motius evidents, la resta del “comando G” es monten una vegada més la seua particular “G” mediàtica i poderossíssima, la televisen planetàriament i ens la volen vendre a totes hores com si ací no haguera passat res, com si hui guerra i demà pau, i com si la vida fora bella amb algunes cosetes sense importància per a arreglar. Com si ja estigués completament oblidat que Iraq ha estat agredit contra tota llei i que ara mateix continua patint la invasió del Estats Units, de Gran Bretanya, i de tot un exèrcit d’estats voltors, entre ells Espanya, que s’han afegit més o menys visibles al repartiment de l’or negre. Una llista infinita i infinitament hipòcrita d’iniciatives i debats es posen sobre la taula com si encara a la gent del carrer li quedara un tros de fe per donar una mínima credibilitat a qualsevol proposta internacional dels seus governants. El llistat de bones intencions és només una excusa. Al final, la reunió dels 8 vol que entre una vegada més a les nostres cases la mateixa cantil.lena de sempre: “la lluita internacional contra el terrorisme”, una lluita que és a sang i que s’ha esdevingut ja ideologia. Una lluita contra el terrorisme que s’ha transformat, ella mateixa, en terrorisme, des del moment en què, per exemple, es determina que els palestins són terroristes i que no ho són els tancs d’Israel. Aixi va la cosa. No interessa definir què és terrorisme. El que interessa és fer guerres i capital.