Bitàcola

La bitàcola és un armari o caixa cilíndrica que suporta la brúixola en un vaixell. Antigament, es guardaven allí els famosos “quaderns de Bitàcola”, grapat de papers escrits diàriament per la gent de mar, més o menys cosits, on s’evidenciaven els rumbs triats dins la rosa dels vents, apunts en els quals es podien incloure, a més de les dades tècniques de navegació, idees i aventures personals o de la tripulació. Bon exemple és el de Colón en el seu viatge a Amèrica. Aquesta mena de dietari era molt útil als antics mariners, car empraven els quaderns d’uns altres per a traçar rutes de navegació, crear-ne de noves, poder orientar-se, i així surar els mars que havien descobert els seus predecessors.
Amb el pas del temps, persones que mamprenien viatges o expedicions marítimes o aèries, terrestres o galàctiques, bèl·liques o electorals, batejaven com a “quadern de Bitàcola” els seus propis registres textuals. De tal manera que fins i tot les navegacions virtuals han vist nàixer ja aquests particulars dietaris, batejant-los igualment com a Bitàcoles. En Internet hi ha partidaris d’anomenar aquestes pàgines web personals amb els anglicismes de Weblogs, Blogs o simplement Logs. Han agafat ja tanta participació i popularitat que qui sap si se consolidaran en el futur com un clàssic de la literatura en suport electrònic. Web d’una sola pàgina, visualment molt senzilla, diària, i en la qual s’inclouen sota un a estricte ordre cronològic, idees, notícies, registres de navegació en la xarxa, pensaments inconnexos i aventures del propi autor. Tenen al meu parer un gran valor. Són interactives, absolutament lliures i públiques, on es duen a la seua màxima expressió les paraules de l’escriptor Augusto Monterroso: “Quan tingues alguna cosa a dir, escriu-la; quan no, també. Escriu sempre.”