Tot en un sac

Fa un parell de setmanes vaig titular aquest racó de text de la manera següent: “I Bin Laden?”, on posava de manifest l’oblit en què havia caigut aquest home. M’equivocava, però no em faltava raó. El mateix dia que es publicava lla referida columna sobre aquell que va ser el “pistoler” més buscat del planeta (que ara ja no ho és, ara és Saddam), es feien públiques unes pressumptes declaracions del pressumpte terrorista que el tornaven a instal·lar enmig d’un conflicte internacional:l’invasió d’Irak (i dic “pressumpte” terrorista perquè , de fet, Bin Laden encara no ha estat processat en un judici legal).
Amb un click, les noves declaracions d’aquest senyor donaren la volta al món. A poc a poc s’afegia una altra “causa” per a justificar l’agressió al poble iraquià. Tots els conflictes àrabs possibles (reals o creats), susceptibles de ser explotats, van potenciant-se a base de cocktails informatius vessats amb comptagotes per tal de provocar en la opinió pública una actitud favorable als interessos militars i econòmics dels EUA: Bin Laden n’és un, al qual hem d’afegir “armes nuclears, armes químiques, cal defensar els kurds, cal defensar els turcs, crear l’Estat de Palestina, Saddam és un dictador cruel i sanguinari, els païssos de la zona estan amenaçats per Irak, Saddam enganya al món una vrgada més, els EUA ens ajudaran a lluitar contra ETA,…”, i tota mena de míssils mediàtics d’aquesta mena.
Tot es posa en el mateix sac. No cal anar lluny; recordem per un instant el cas d’Afganistan. Després del 11-S, els EUA decideixen invadir-lo: “talibans, terrorisme, Al-Qaeda…” Els EUA col.locaren com a president interí a Hamid Karzai, exconsultor de la megapetroliera nordamericana Unocal. Caldrà aturar al dictador Bush. M’alegra, personalment, que el govern dels EUA es troben cada vegada més a soles. Els turcs els han donat un poc l’esquena, i alguns païssos europeus han començat a dir “no” a l’imperialisme ianki, com és el cas de França i Alemanya. Temps al temps.La gent del planeta Terra que no té poder polític ja ha dit la seua.