Somoza en Nicaragua, Carisa en Hondures, Hernández Martínez en El Salvador, Ubico en Guatemala, Batista en Cuba, Trujillo en la República Dominicana, Pinoched en Xile, els Duvalier en Haiti, Noriega en Panamà, Marcos Pérez Jiménez en Venessuela, Uribe Vélez en Colòmbia, Banzer en Bolívia, Videla en Argentina, Marcos en Filipinas, Suharto en Indonèssia, Hassan II en el Marroc, Fahd en Aràbia Saudita,Mobutu i Kabila en Zaire, Sabah en Kuwait… Etc. La llista és llarga. Cruel. Han estat i en són, alguns encara, els dictadors que ha recolzat i recolza EUA, el guardià de la democràcia i les llibertats. Queda claríssim, doncs, que no és la dictadura ni el terrorisme la principal preocupació dels EUA. ¿Era la seua preocupació quan descarregà contra el govern democràtic d‘Arbenz en Guatemala per tal quel els militars pugueren assassinar els campesins del Quiché? ¿Ho era quan atacaren Mussadaq per a restablir la tirania del Shah? ¿I quan prepararen l‘assassinat del president electe Salvador Allende per tal que Pinoched puguès “fer desaparéixer” tres mil xilens? I quan afavoriren la instauració d‘una dictadura brutal en Corea del Sud? I quan ompliren d‘esquadrons de la mort tota Amèrica Llatina? I quan ara tanca els ulls a les masacres de palestins a mans del sanguinari Sharon? ¿Quina és, en el segle XXI, la diferència en la estratègia imperialista dels EUA? Malauradament, que la gran pèrdua de llibertat ja no afecta solament a aquelles repúbliques dictatorials que la dreta sol qualificar de “bananeres”; ara són els païssos occidentals, Europa mateixa, la que comença a veure‘s amenaçada. Dilluns passat, EUA amenaçava França amb unes “serioses conseqüències” si vetava ressolucions a favor de la invasió d‘Irak. La història és bàsicament la mateixa en els casos del panameny Noriega, de l‘irakià Hussein i del serbi Milosevic. Tres dictadors que han traït Washington. I si Blair o Aznar traeixen els EUA? Quina mena de promeses han rebut de part dels EUA com per a seguir recolzant la invasió a risc de perdre els pròxims comicis?