Toumaï

Les edats zoològiques del ser humà ens conviden a nous càlculs. Des de la setmana passada són set i no cinc els milions d‘anys que la humanitat ha necessitat per a descobrir que si tot l‘ADN del cos humà el col.locàrem en fila índia faria 600 vegades el trajecte entre la terra i el sol. Calcular-ho ha estat possible gràcies a què el ser humà no solament ha esdevingut capaç d‘imaginar i resoldre certs viatges cap al futur sinó que també ha experimentat algunes regressions necessàries per conéixer el seu passat. Com a mostra, la publicació d‘un descobriment únic, de tipus paeloantropològic, recentment ratificat per bona part de les autoritats científiques: un crani quasi complet d‘un primat semblant a un ximpanzé, però amb alguns trets «suficientement» humans, soterrat pel pas del temps en el Xad (Àfrica), amb una edat aproximada de set milions d‘anys. Fins ara, les troballes fòssils ens informaven de què els humans poblaven la Terra des de fa uns 5,5 milions d‘anys, una xifra que estava més a prop de la creença que no pas de la ciència, ja que el primer humà (batejat com a Ardipithecus ramidus) fou trobat a Etiòpia amb una estimació temporal de 4 milions d‘anys. Al ximpanzè semi-humà o l‘humà semi-ximpanzé l‘han batejat ara amb el nom de Toumaï, i l‘anunci mediàtic assenyala que el descobriment revolucionarà la paleoantropologia per l‘atractiu que suposa pertànyer a un periode clau i obscur de la història dt,e l‘home: l‘espai de temps en què ens diferenciem del ximpanzé i comencem a assemblar-nos a l‘animal que Desmon Morris qualificava de «Simi despullat». En tot cas, la revolucionària troballa haurà de passar un temps en quarantena: bona part dels «éssers humans fòssils» descoberts fins ara han estat objecte de nombrosos debats: totes les troballes són fragmentàries tant des del punt de vista corporal (ací un bon crani, mig fèmur enllà) i temporal (llargs periodes de temps en els quals és inexplicable la inexistència de mostres fòssils). Deixem que la ciencia viatge al futur, doncs, però també al passat.