«Els estius», nou poemari i en Internet
per josep |
Els estius és un llibre de poemes que, predicant amb l’exemple, he volgut publicar a Internet. Les raons s’expliquen en la nota introductòria del poemari. És un PDF interactiu que podeu descarregar ací o bé fent clic sobre la portada del llibre. El podeu llegir en la pantalla de l’ordinador, en un ebook o imprimir-lo en paper. També podeu triar la versió online d’ISSU per a fer-ne una ullada ràpida (compte, aquesta no és tan interactiva ni tan llegible com la versió de descàrrega).
Com treballe en una impremta i tinc algunes ferramentes, estic preparant una edició limitada en paper, que anirà numerada, signada i dedicada a les primeres cent persones que me’l demanen. Fetitxistes? Ací hi podeu fer l’encàrrec.
El poemari, d’Edicions DosPuntZero, es troba sota la llicència Creative Commons amb les condicions de reconeixement, no comercial i sense obres derivades, amb validesa legal dins el marc jurídic de l’estat. Per cert, si no teniu Adobe Reader, o teniu una versió vella, el podeu descarregar ací.
En parlen
Notícia Vilaweb
Video
Comentaris
l‘enhorabona pel llibre Josep. l‘acabo de descobrir i l‘he començat a fullejar -bé, no sé si n‘haurem de dir així amb els llibres 2.0. El cas és que fa ganes de llegir. Salutacions!
ja saps com m‘agrada la teva poesia, per tant, trobo que aquest poemari és un regal magnífic, i el fet de compartir-lo aquí a internet encara li fa més.
Ja l‘he tafanejat un parell de cops, però com que la poesia s‘ha de llegir a poc a poc, doncs demà ja hi tornaré.
m‘agrada moltíssim com ha quedat.
gràcies i felicitats
:)
ps- ja l‘he encarregat i només em queda demanar-te que si he quedat fora d‘aquest cent, que en facis cent-u
(un somriure)
Moltes felicitats, crec que la nostra cultura manca de moltes més iniciatives com la teva.
m‘agradaria passar de la cultura de peatge, on les beneficis, si n‘hi ha, no acostumen a anar a parar als creadors, a una cultura lliure, on els beneficiaris siguin tota la societat i de retruc el creador obtingui coneixement, reconeixement i un retorn real, material o no, de la societat envers el seu esforç.
També passar d‘una cultura unidireccional, on només hi ha flux autor consumidor, a una cultura enxarxada, i no només en el sentit de la xarxa d‘internet, sinó on cada node té múltiples connexions am altres, en una estructura d‘igual a igual, irregular però adaptativa.
Fa cinc anys, vaig començar un camí com el teu, potser vaig ser el primer a posar a internet una novel·la en català sota creative commons, ara fa cinc anys. Altres afers m‘han distret darrerament de les meves minvades facultats literàries i només he tret algunes poques narracions, assajos o articles de divulgació; però precisament ara estic fent un llibre electrònic d‘un gènere totalment diferent a la poesia, un assaig pedagògic, almenys aquesta és la intenció, basat en il·lustracions fotogràfiques.
Dos no som res. Tres, quatre, mil. Les idees bullen al cap, però poques reeixen, en tinc una, que formaria part un projecte cultural molt mes ampli anomenat Revolt Cultural Catalana, que anomeno provisionalment “editorial virtual”. Una entitat, en principi no comercial, o si més no amb la infraestructura mínima, per ajudar els autors a publicar, tot fent que no sigui un esforç tan individual i aportant, en certa manera, un segell editorial de qualitat. Un minúscul intent, ja ha estat provat amb una vintena de microllibres d‘una dotzena d‘autors.
Repeteixo, moltes felicitats. Passaré la teva obra a la meva agenda electrònica, per arar-la llegint al transport públic, o al llit a les fosques, dues coses que amb un llibre de paper no són tan còmodes.