Com havia previst al colofó del llibre, la impremta m’ha lliurat avui dia 3 de març, aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March, una caixa amb els cent exemplars de «Preguntes». Dimarts i tres, que per a mi és una xifra plena de significat i significant, reveladora, nominal.
El 3, forma i fons, que tipogràficament és la meitat del 8. Gràficament, aquest 8 és idèntic al símbol de l’infinit, que es dreça i dibuixa, filagarsat, incomplet, un interrogant, l’ideograma de la coberta del llibre. Com ja va passar amb «Els estius», potser aquesta és per mi la fase més bonica, aquest goig d’agafar d’un en un cada exemplar amb les meues mans, com si d’un fill es tractara, i numerar-lo, signar-lo i fer-ne amb molta cura les dedicatòries a tots els que me l’heu demanat. Dedicatòries que en molts casos tornen a ser preguntes, segons el destinatari o la destinatària, qui sap si amb resposta. «Preguntes» és un substantiu en plural, però també la forma verbal del present d’indicatiu de la segona persona del singular: tu preguntes. Que, per cert, si preguntes, encara estàs a temps d’aconseguir-ne un exemplar numerat.
