Aquests dies se celebren diversos actes de cloenda de l’any de la Paraula Viva, que commemora el Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. aPARAULA’m duu per títol la crida que l’infatigable Víctor Pàmies ha fet per commemorar-ho també a la Xarxa.
Es tracta, ens diu, d’apadrinar una paraula i explicar per què l’hem triada. Perquè fa relativament poc de temps que l’he descoberta, perquè forma part del vocabulari sentimental del poeta Miquel Peris –que també enguany recordem–, perquè encapçala una de les cançons homenatge de l’amic Artur Álvarez, perquè és poc coneguda en altres comarques i perquè m’agrada molt la seua sonoritat, he triat la paraula:
araboga
A pobles de les comarques del nord del País Valencià, com Morella, Benassal o Vilafranca, l’araboga fa referència a una pluja fina d’aigua mesclada amb neu (aiguaneu) i, en una segona accepció, a intermitències de pluja menuda i breu. A Castelló de la Plana en diem borrimet. Podeu consultar-ne un estudi a «De lexicografia valenciana. Estudi del ‘Vocabulari del Maestrat’ de Joaquim Garcia Girona», a càrrec de Lluís Gimeno Betí.
Escoltar
«Cante per fora, plore per dins», poema de Miquel Peris, cantat per Artur Álvarez
Araboga, no coneixia aquesta paraula. M’encanta! I la cançó és preciosa.
Una altra per la llista de novetats adquirides en un dia com avui. Gràcies, és fantàstica! :)
Jo tampoc no la coneixia. M’agrada aquesta iniciativa, les paraules floreixen fins i tot de davall les pedres, i n’aprenem de noves.
és fantàstic descobrir nous racons de la calaixera!
M’alegro que us hagi agradat! ;-)