poetry
-
La velocista
Un noi em va dir que si ell patinés prou ràpid la seva solitud no el podria atrapar, la millor raó que mai he escoltat per provar de ser un campió. El que em pregunto aquesta…
-
Cor ona
Corona Aus der Hand frißt der Herbst mir sein Blatt: wir sind Freunde. Wir schälen die Zeit aus den Nüssen und lehren sie gehn: die Zeit kehrt zurück in die Schale. Im Spiegel ist Sonntag, im…
-
En un brot expira un no-res que hi deixa un buit
El lleó alena./ Es fon en fang./ Els ullals cauen./ Les urpes cauen./ Una pupil·la cau… Aquests sis versos de «Rel», el quart poema de Nectari, me’ls va alenar Emily Dickinson, a qui també dec la…
-
El mussol
El mussol Què va passar, tant de temps fa que els mateixos arbres han oblidat? En la foscor, en la solitud, escodrinyant com un ancià entre antics manuscrits, alguna cosa que anheles saber t’esquiva, i formules…






