Poeta i mussol, piulades al vol (XIII)

M’inclino / i beso la terra que serva l’empremta / del cor sobre el llim.
Concepció G. MALUQUER

Pot d’un profund silenci / sorgir un so clar. / Tocar una roca amb molsa / consola.
Joan VINYOLI

BrmUgyXIgAARakx.jpg-large

~·~

Arestes que no encaixen, rajoles
que no acoblen, remor sostinguda
d’escantells que s’acomoden.

Runes, rajoles, manises

~·~

Carrers no, murs.
Fantasmes travessats
per hams de pluja.

By3RqyeIIAAfY88.jpg-large

~·~

En tota fita de baladre
reverbera la sang d’un lladre.

Baladre

~·~

Puja la nit en flor.

Bs7c-UUIQAEHF25.jpg-large

#AlliumCaeruleum

~·~

aquesta llum et recorda saba
de memòria et sap branques
amunt et travessa
i és de figuera

#bacora

~·~

Jocs de cintura, genolls vençuts,
del seny al despreniment, tot és pols
entre l’alè que boxeja i el vent.

#dribbling

~·~

Ull de rou l’última llàgrima.
De tan blanca, impura, cobaltissa
sagna la negra infinita
flor impossible.

nit cobaltissa

~·~

En Braille i de memòria,
com un vals lent sobre l’absent
pell dels dies, dits
en silenci.

~·~

Tot propici per capbussar-se
en raucs de granota absorta.

~·~

Impossible acabar un poema intolerant
a la natural propensió de l’oblit.
Besllum de boira, la memòria
només rauca; no verbalitza fronteres.

~·~

Obertes enlaire, rels
al vent i tecles blaves.
Al cel arbrades,
trenquen l’horitzó
pianos on jo hi veig
dues cames!

~·~

Finestres obertes. Vents d’ales
remotes assaonen tanys ínfims.
Només això m’explica el misteri
del sabor de l’avellana en dies de pluja.

~·~

Eixam de nàufrags o illes
de sal, estels sense norai.
Cucs de l’ham! Tampoc no dura
la nit més nit que mai!

Marineria

~·~

Tèrboles llàgrimes brollen i la pell
amb la màscara condecoren: no revelar
cap mentida amb la veritat que corquen.

plor

~·~

Punt de sutura al mot que supura,
temps d’usura i fe que s’usurpa.

~·~

mar que es desfà,
salze que no reposa,
pel vi trèmul, com una rosa,
visc de l’aire daurat

L’aire daurat

~·~

Quanta mirada dura l’amor que estimem sempre?

Manuscrit de Josep Porcar

~·~

També fou vida, veritat i bellesa la poesia
d’aquells que no coneixien la poesia
i en veure la mar per primera vegada
van dir: —El gran riu!

~·~

Dir i reverdir. Al somni el cuc torna d’ahir. #rêver

~·~

De mi desprès, fulla. Després de mi, aire.

Mural de mussol

 

«Owls» de Cocoon

Poeta i mussol, piulades al vol (XII)

That Light whose smile kindles the Univers
Shelley

llambreig amb mussol 2

~·~

Al mar o al desert, per trobar aigua dolça
cal mirar el cel, lligar astres.
Cap cec de set per un rumb a l’horitzó.

001

~·~

També podem mirar cap enfora,
desdenyar bucles, capir l’ensordidora
nit cobaltissa i llarga,
d’estels marinada.

002

~·~

De la mar més vella, solpostada
o solixent, escolta’n la remor del secret
que en la llum birba i a l’ombra ventrella.

003

~·~

Encara que no ho cregues
–i potser ho amagues o t’hi ofegues–
repta al fat:
no segues esperances cegues.

004

~·~

La llum cou, al fanal,
com una dent de llet
que no vol caure mai.
Però la nit, al canal,
s’hi esmola l’ullal.

reflections Venezia

~·~

Aigualides filagarses d’un instant:
del desfer-se sempre en resta l’esborrany.

 005

Caroline Deane

~·~

Serpeges.
Cal·ligrafies rieres negres.
Tinta despentinada.

006

~·~

L’algorisme
dels camins
de les formigues.

007

#afinitats

~·~

BgYQdOgIMAAfkEy

[ Neix el món dintre l’ull > Mishima ]

#afinitats

~·~

Memòria d’elefant, fam de lleó, camí
de formiga: quin animal és guarir, quin
formigueig de vori un ullal per l’aire?

008

~·~

En la claror o en la tempesta, la llum és
aprendre a veure la llum.

009

~·~

Escoltar i poca cosa més, que és una manera
d’escriure, de circumdar la llum, de pressentir
en penombra la imminència d’un desxiframent.

010ungaretti

[ M’illumino / d’immenso. > Ungaretti ]

~·~

La llum s’espiga on la llum cou.

011

~·~

Llunes, campanes, estels sense baranes.
La memòria serà demà un cel.
Nosaltres cometrem ales.

012

~·~

Estimar és l’art
de vetllar l’espurna
i no morir de fred.

000_vinyoli

[ Et correspon ser un fosc ocell de l’alba./ No perdis mai la teva dura força > Vinyoli ]

~·~

L’esperança és l’última rosa que es perd.

013

~·~

000_poma_frost

[ Havia de semblar que no tenia sentit per tenir-ne. > Robert Frost ]

~·~

Tancada com un puny,
la nit encara hi diu
que aquest estel desprén,
somiat dins de la mà,
el teu darrer caliu.

014

~·~

dos rems
una brisa constant
una pell navegable
uns dits vorers
un cor habitable
una illa possible

[ Carta al Rei ]

~·~

015

[ …i un poema és menys una cosa que qualsevol altra obra d’art. > Arendt ]

~·~

Capgirat instant, paladejada mà
o pàmpol, aquesta serà la penúltima
–ho promet, serà la penúltima
nit vessada.

016

~·~

Desllace un vers i la nit es desbotona.

017

~·~

en les nits més llargues, lents
als somnis,  lents els dits,
com cicatrius obrint-se
al comptafils: la llum més
fonda, la veu més
fam, els ulls més
crit

BfflTN5CEAA-IPE

[ So long as men can breathe or eyes can see
So long lives this, and this gives life to thee
> Shakespeare ]

~·~

La nit cau.
La lluna puja.

018

~·~

De no retorn, de continuïtat, cada punt cus
l’instant, fila un camí mentre el sutura.
Cap lluna és l’última gota.

~·~

La façana encesa dels meus veïns
és un electrocardiograma al cor
del gueto. Nadal és un infart.

019

~·~

És de fred o és de por, però no de llum,
l’epilèptic coit del temps en la llàgrima
furtiva que fou gota de suor.

~·~

Basta un llambreig per discernir
la tremolor impassible de les ombres.

~·~

020

[ quan s’esquinça el mur de boira / i torna a #llambrejar el somni blanc > Blai Bonet ]

~·~

«Milonga del poeta» (L. E. Bacalov), per Astor Piazzolla

Poeta i mussol, piulades al vol (XI) #ecos

Llenceu arena contra el vent,
i el vent us la retorna.
I cada gra s’esdevé una gemma
que reflecteix el llambreig diví

William Blake

owl_flying

~.~

«Si vas deprisa, el río se apresura.
Si vas despacio, el agua se remansa»

Ángel González

BTfHiHcIYAEJS6n

~.~

«Mañana es un mar hondo que hay que cruzar a nado»

Ángel González

BTfM1xJIcAAzPOI

~.~

«All high poetry is infinite;
it is as the first acorn,
which contained all oaks potentially» *

Percy Bysshe Shelley

~.~

«No prato da balança um verso basta
para pesar no outro a minha vida.»

Eugénio de Andrade

~.~

«Dum spiro spero»
Teòcrit

~.~

«Je renaîtrai chaque matin
avec ce goût de vanille et d’infini
au bord des lèvres»

Denis Payette *

~.~

«Le désir est métaphore de l’être.»

Georges Didi-Huberman

~.~

«L’heure de sa fuite, hélas!
Sera l’heure du trépas.»

Arthur Rimbaud

~.~

«a recors correrà
e cercarà amagatalls secrets»

Ausiàs March

BXxE-SlIUAEdhiH

~.~

«el rostro con rastros de paraíso perdido»

Alejandra Pizarnik

~.~

«estoy cansado del estar cansado
entre plumas ligeras sagazmente»

Luís Cernuda

~.~

«Una vegada has deixat anar l’ànima,
tot pot ser copsat amb absoluta certesa,
àdhuc enmig del caos.»

Henry Miller

BYU40IIIIAA8S5a

~.~

Spirare est sperare.
To breathe is to hope.

John Milton

BY0SpaxIEAAqO9A

~.~

«que l’alè és l’origen de nou: des d’ell s’esvaeix tota resistència
com de la vida s’esvaeix el sentit, o de la llum la foscor.»

Mark Strand

~.~

«Nunca sabremos, nunca
por qué razón un día
esas luces temblaron levemente.»

Luis Cernuda

BZ7y2CyIMAAWpeo

~.~

«el luminoso destello que en la noche crepita»

Vicente Aleixandre

BZ-2p8NIQAAaYiE

Poeta i mussol, piulades al vol (X)

Aquest no és el món i és l’únic. *
Marc Granell

mussol_al_fanal

~.~

La llum erma de setembre s’obre mentre tanca
amb una estranya precisió de bisturí
la frontera entre els cossos i l’espai
que els circumda.

~.~

Tot allò que vola
no té l’ombra cosida
als peus.

BUxmujECcAAiXJo

~.~

Les fulles creixen a les arrels.

BU1NcXHCcAAQa0s

~.~

A les seixanta cúpules d’argent de Diomira preguntarem
quin daurat instant recordarem haver viscut avui.

BU3mV0xCMAAQ6kP

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Dits amb mots, els silencis són
les últimes carícies que perden
els dits.

BU4L9AfCAAAeKiU

~.~

Io sono il cammeliere e l’astrolabio, la duna
che cullano l’orizzonte e porta a Dorotea.

BU_bZk0CcAAVPjI

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

De cràter a cràter, neva.
De peu a peu, rius d’orxata.
Com el somriure d’un infant,
l’infern de les formigues cau
del cel.

#cursetdenatació

~.~

Als ulls tenim la crueltat del xiquet que posa a nedar formigues.
A les mans, que es transforme en creativitat.

~.~

L’esperança és foc. Agafa torxes.

~.~

A vegades, de memòria, algú
sent el tacte abandonat
als passamans de la ciutat.

BVEqeeiCUAAvBnc

#Zaira #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A vegades em pregunte
des de quins instants
vaig deixar de venir als llocs
on ara mateix no estic.

~.~

Luini es banyà a l’estany
d’Anastàsia: l’afany
que el desig afaiçona,
del desig pren la seua forma.

BVJoK4FCEAAeXN9

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

A la plaça Major, un home plora
desconsoladament davant d’un mòbil.

BVMvBuAIEAAFDEA

~.~

A Tamara, des del pont,
cada canya escriu al cel
els designis del riu, la muda
revolta dels pescadors.

BVP1a6GIgAA_EC_

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Camine per una partitura de portes
i finestres, de figuracions
successives, de fondes afinitats.

BVUN9qRIAAAUD2h

#Zora #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A la cruïlla entre desert i mar, cameller i mariner
porten als ulls confins del mateix miratge: Despina.

BVZKyBTIcAAXQIj

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Redundant, com nínxols, com làpides, la memòria
dels bojos cecs empedra el cel de Zirma.

BVeM5X_IIAANKMf

#invisibili #ItaloCalvino #Lorca

~.~

A les ciutats invisibles,
els poetes aprenen, com saurins,
a cercar l’ona que bat soterrada.

BVjeqD4IgAAoBpz

#Isaura #invisibili #ItaloCalvino

~.~

Pou, lluna, ull, anell!
Perímetres d’aigua i llum,
calfreds de foc novell.
Mentrestant, tardor…
La branca dels mussols
la gronxa el vent!

~.~

La poesia és
una ànima
carregada
de present.

~.~

Una resposta treballada que resta sense rèplica
muta en pregunta a un silenci que només “respon”
a interrogants que no has formulat tu.

~.~

«Anneau magique sous l’eau lumineuse» [Rimbaud]
«tutto cio che si muove al sole…» [Calvino]

BVmikfPIUAEjpCt

#Isaura #invisibili #ItaloCalvino #Rimbaud

~.~

Boira, fum. No tot s’evapora.
Hi flueix, líquida i lenta,
la condensació del temps:
rou, vi, sàndal, mots i llum.

BVrNuruIIAA6516

~.~

Ogni sfera è una goccia
di pietra grigia: il palazzo
di Fedora esiste solo
all’interno del palazzo.

BVuGn3EIcAAPnmT

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Prima e dopo, dentro e fuori,
invisibili e indivisibili,
la pioggia e la mano sono Zoe.

BVzdNhtIUAAFv8A

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

La costruzione della felicità
è basata sull’architettura
della vostra immaginazione.

—> vídeo

#Zenobia #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A Zenobia, grues i penells
afaiçonen o esborren el desig
de construir el desig del vents.

BV43GD7IIAA8dgv

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Dels records només restaran ossos;
cada nit els rosegaran gossos
fins que trontolli, també,
l’esquelet de l’oblit.

BV5oXKjIUAAfAsN

~.~

Com l’espill intern de la porta tancada d’un armari.
Com una nit sense parpelles.
Com dues pupil·les, dilatant-se.
Com la imatge dins del vers,
però a l’inrevés: s’hi veu el reflex,
fins i tot la sang, però no el vampir.
Com un xiuxiueig a l’emprovador:
«Les portes s’obrin, els espills es travessen».

#espills

~.~

Com gotes de rosada, mots enverolats
les llums veremen, amb un llambreig,
entre els pàmpols de la parra.

BW0BpWnIAAANK4T

~.~

Dits als ulls, dits al coll, dits
al pit, al sexe, cames avall,
per terra, tendríssims dits de pedra
seca, com un marge esbaldregat.

~.~

Enteresa, porositat, constància, refracció i levitat.

~.~

La solpostada va caure als nostres peus com un nen embriac de raïm.

BXKnS96IMAATGNl

~.~

L’aparença constant d’imminència és un mètode latent de dominació social,
el subterfugi que anihila els veritables instants de vida plena.

~.~

Entre l’hipocentre del cor
i l’epicentre de la pell:
tu.

#sismografia

~.~

La llum del matí després del diluvi
universal era la mirada riallera
d’un xiquet després de plorar.

#empirisme

~.~

L’esperança és l’aveall
per a confugir al passat,
fugir al futur i defugir el present.
No-temps en el no-lloc del no-jo.

#noresnomai

~.~

A collibè portaré l’aurora
com el cabàs fulgent
d’un collidor de clausellina.

BXUmg0mIIAAMHnr

~.~

Córrer com un pensament
que respira, lent, però sense pensar.
Córrer com corre un xiquet
amb sabatilles noves.

BXr7NqvIgAApG-s

~.~

El mestral juga calm al meu balcó.
No envola fulles, no aixeca pols:
eriça a ràfegues un vell enyor.

BXusW9rIUAA6Xfo

~.~

Il freddo è volere vivere all’interno
di un rifugio assente –una parola, un corpo–,
come lasciarsi portare dal maestrale.

~.~

Penèlope cosia la mar
amb un vaixell de cinc rems.

BXz7jxeIcAAa6T0

#cicatriu #odissea #memòria anagnòrisi

~.~

La pregunta era si la memòria pot ser retorn a un present
suficientment fidel com per a permetre’t avançar.
La resposta va fent-se.

~.~

Boca i vaixell, de llavis cosida, som
una mar que a la sal obre la vella ferida.

proxy

—Obra d’Isabel Pons Tello

~.~

un gorrió
sota el ferro de la lluna
es féu paraula en mi
espasa i torre
poemes possibles
vents

BX42XCKIAAA2FBg

#poesiadorsale

~.~

L’empremta visible de les analogies invisibles, el rastre mínim
que pot ser desxifrat només entre afinitats deslligades, disperses.

#poesia

~.~

No sé per què les enciclopèdies i els diccionaris
no recullen la paraula «homogonia»
—origen d’afinitats entre essències i entre fenòmens)—

«La gramàtica dels éssers és la seva exègesi. I el llenguatge que parlen no diu més
que la sintaxi que els lliga.»

#Foucault #hermenèutica

~.~

Fa temps que ja no és l’altre
que havia començat a ser.
Tan fàcil d’entendre, tan difícil
de pair,contempla el cel
i rota.

~.~

Demà, a la mà, rastres
de rostres, rostos senders
encarnats d’ahir bellugant-se,
pètals o verms que afaiçonen
la rosa de ningú.

~.~

Magma i turqueses,
sota el gebre de cendra,
exhumen la llum
d’un jardí d’hivern.

BYim1ZKCAAAmuFR

—Obra d’Isabel Pons Tello

~.~

La cuirassa pot reparar-se. El cor, no.

~.~

Tot vent erra.

~.~

Com uns ulls sense busques,
com un mirall que ens atarda,
com repics de la pluja
el record marca les hores
amb més tics que tacs.

#arrítmies

~.~

Alguns misteris s’eternitzen
no per la manca de respostes
sinó per una darrera pregunta
que no gosem fer.

BY0SYx6IIAEuKEk

~.~

Alenar és un batre d’ales.
Benaventurades les ànimes
amb corrents migratòries,
perquè d’elles serà
la pregunta del cel.

#breath

~.~

Dins i fora, amb ales xopes, a dolls
la mar vola mentre em sala i m’exhala.

BZNicRLIEAA3eiY

Conjura de plors, d’esguits d’ona
i pluja, com talls obrint-se en la cara.

BZNieENIMAEO7vX

#PasseigMarítim

~.~

Cap lluerna és idèntica
en el fosc sender de les afinitats,
ni cap ombra hi camina a les palpentes.

#consonàncies

~.~

El vincle etimològic entre ‘llambreig’ i ‘ambre’
qüestiona d’arrel la fugacitat d’un raig de llum.

—PDF—

~.~

El temps va a destemps. Passem mentre passa.
Entre ell i nosaltres, lliscant, frec a frec,
hi ha el nom infinit d’una anomalia insoluble.

~.~

Nevermore & Niemandsrose & Hoffnungslosen

#poe #celan #benjamin #ecos #llambreig

~.~

Won’t you shine a little light
In your own backyard?

«Lighthouse», de Patrick Watson

Poeta i mussol, piulades al vol (IX)

He can even hold off death with his magic gloves, but he can’t feel life *
John Irving

emmussolament

 ~.~

Perquè després et fas temps,
i ets el temps tot el temps,
i potser ni recordes com de ràpid
passes sense saber-te.

#motivació

~.~

També la tempesta ens abandona,
les finestres suen, els lladrucs s’esvaeixen.
I el silenci trona lent i lluny,
com una guerra cansada.

~.~

al cantó d’un llit, embranzides, malucs
sostovant-se, com si a l’esquena unes mans
d’àngel pogueren trobar ales

BS9Mt0iIYAA4_4C

~.~

Som els animals que tenen el mal costum
de preguntar-se quan s’acabarà l’aire.

~.~

Tothom respira. Tothom conspira.
Tothom aigua i vent i, quina incontinència,
a aquest jo, que és carn, terra i foc,
li ve estreta la pira.

~.~

No deixes per després el que pots escriure ara.
#CarpeScriptum

~.~

Mercuri a la mà, aquest desig,
un somnàmbul que pateix insomni.

~.~

En la llàgrima
lluna d’un mussol
neda una llissa.

~.~

Vertical, com pell
despresa, l’ombra de l’home
s’escapa de l’home.

BR9_0N6CUAEMS6U

~.~

com si no res
com si no
com si
com
c
.

~.~

com dir mirada i no pensar en els mateixos ulls
com dir carícia i no pensar en la mateixa mà

~.~

com un dit pel descosit de la butxaca
com l’aigua per l’eixidiu de la pica
com la llum per l’ull del pany

~.~

De branca en branca, l’ocell no piula.
De branca en branca, l’ocell no vola alt.
De branca en branca, l’ocell és un mico.

BRzQNK-CIAAO3TS[ Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca > Alcover ]

~.~

Orenetes!
El sol cau
a trossos.

BRzPX94CMAAXRjb

~.~

La tija esqueixada, a contrallum
de lluna, als teus ulls s’obstina
batuda pel vent.

BRqkCpnCYAAXI1n

~.~

Assaonats en salmorra
els llavis guarde, i les mans,
i al cor faig masmorra
de l’enyor assetjant.

~.~

Sender entre senders,
el bosc és un desert.
De mi sóc laberint
i aljub a camp obert.

~.~

Entre els guanys, el d’aprendre’n.
Entre les pèrdues, la de sentit.

~.~

Infinit, l’enyor
no té pietat ni carrer
per travessar-lo.

BRa5-VgCEAM5EZp

~.~

El Segle de les Llums en una sola nit.

~.~

el teu llavi, creixent, com lluna
en Venus

BRQi1pPCUAA_sMu#motivació

~.~

La nit galopa. Tot renilla.

~.~

S’arqueja mentre l’arqueja,
com si a l’aire fes l’amor.
Són el violoncel i ella
la música d’un cos.

#motivació

~.~

D’algun ésser,
en algun lloc,
hi ha sempre,
constantment,
una gota a punt
de caure.

BQ_iCJrCMAAfoXD

[ The truth is discernible even in a drop of reality > Atabek ]

~.~

Els cementiris són plens de cruïlles.
Camina.

~.~

Quan el biaix sense mida creix i separa,
la distància és la llunyania que no acosta.

~.~

La història de l’ocell també volarà.

~.~

Nit única, brillant, oberta
com un ull de mussol, preciosa
com un diamant que ningú
ni res mai no podrà trencar.

~.~

Tinc més confiança en les ales
que no tinc que en la branca
que pot trencar-se.

~.~

Cada dia tanque el puny
per comprovar que l’aigua
és l’única cosa que no s’esmuny.

BQaMUk9CAAAZeDy

~.~

Al palmell de la mà l’eco
d’un cor confiat a una campana.

~.~

Qui vola en les profunditats
necessita una profunda apnea.

#motivació

~.~

Molsa, molsa
a la pell, inhabitable
rastre dels teus llavis.

~.~

A vegades és la mudesa
fugaç en el comiat d’un carrer
que ens porta en sentit contrari;
d’altres, silencis esmolant-se
eterns com avingudes sense sentit.

~.~

Vèncer la pèrdua de l’instant
no és cap victòria, només la manera
de cisellar l’infinit vol
de lluernes en la nit.

[ A vegades tinc la sensació d’estar sol al món. Altres vegades n’estic segur > Bukowski ]

~.~

Al magatzem de l’avi, la sentor encara
dels fertilitzants, les gàbies dels conills.
La corbella no s’ha mogut en anys,
tampoc la seua ombra.

~.~

L’ús, com a subterfugi reiterat
i no com a motor de canvi, d’una raó congruent
acaba generant un discurs incongruent.
Revela l’animal.

[ la vérité est un mot pour construire une phrase > Khatibi ]

~.~

Tres silencis, a l’hort, rauquen rebels.
Llàgrimes de rou, en la pell d’un meló, la lluna els dansa.
S’hi estimben estels amb sang de plata.

~.~

Després de la ressaca de barrejar
nit amb tenebra, d’amarrar estels
a fars en la tempesta, les mans vetllen
la llum que pot ser acariciada.

~.~

Embenava al mirall la ferida oberta.

BPR7-hwCcAAHLe1

~.~

No hi ha cap porta, car l’exterior no existeix.
Sempre a dins, ínfims, diluïts, l’única sortida
és pel clevill, horitzó enllà, cap a dins.

~.~

Sempre estem a temps de sentir l’estiu
sense necessitat de fer cap castell d’arena.

~.~

Llençada, la moneda que no cau
desdibuixa mans en l’aire.
Després es miren, em miren i miren
al cel i a terra, però no a les mans.

#infants

~.~

No sap la llavor que necessita ser transplantada,
igual que no volem saber que les nostres mans
saben menys que el vent.

~.~

No suprimir, descompondre:
discernir l’èmfasi voluble,
el vent que als cabells s’atura
i com un espectre perdura
en el penell que giravolta.

~.~

La pell té memòria d’elefant:
recorda sempre el camí de l’aigua.

~.~

L’altre sentit: l’altre, sentit.

~.~

Caminar descalç,
fer-se silenci,
que la pell ignore
com els murris dits
de la brisa reclouen
delicadament, amb sigil,
l’ombra del reixat.

~.~

dins d’un cove
l’esguard nada
un pam de cel

~.~

Circumde, amb el tou d’un dit,
l’os de les circumstàncies, suau
com la tija d’una fletxa.
El demà és la deixalla
d’una diana sense blanc.

~.~

Un sol parpelleig del record alça
el vent d’uns ulls inacabables.

~.~

Quan el vent s’atura, a la cambra tot és quiet
com un taüt: tremolant, els espectres escapen
al clar del bosc on regna, encara, una vida.

[ The trees are coming into leaf
like something almost being said
> Larkin ]

~.~

A la finestra, com un somriure que s’enyora,
el ball suau de les cortines desmarca les hores
a la pell.

~.~

De la nit reu, crit i creu,
no veu la tenebra que beu
i el cor, rosa dels vents,
als ulls sent el baf
dels batecs absents.

~.~

En les profunditats de la pell
només habita el tacte d’un animal
sense mans. La resta són tatuatges.

~.~

Deixar-se la pell
en crear una altra pell.
El tacte és llegir-la.

#videopoesia

~.~

Massa a sovint, sense saber-ho,
construïm amb l’arquitectura
de la pèrdua.

~.~

L’ara és un adéu.

~.~

Back to the howling old owl in the woods
Hunting the horny back toad
en «Goodbye Yellow Brick Road» (1973, any del meu naixement),
amb lletra de Bernie Taupin i música d’Elton John

Poeta i mussol, piulades al vol (VIII)

Al revés del món va el mussol
Antoni Albalat

mussolalmar

~.~

De l’aigua a l’aigua, amb foc,
em creixen al vent costelles de duna;
sal en la nit o sol ple de lluna,
la mar se n’emportarà una.

#SantJoan

~.~

Un parpelleig i la nit, l’oberta
pell negra que mira amb gloquidis
de figa palera: cansament, por i culpa,
i la fosca fugida per bandera.

~.~

Ni passat ni futur, el desert
d’ara: estels als ulls,
arena als peus, la set només
de l’horitzó nòmada.

#oasi

~.~

Torna la temptació
de tots els estius: córrer
pel camí de les set figueres.

~.~

El xiprer punxarà la lluna.
El sol caurà per la timba.
Creixerà l’estiu mentre la llum minva.

#solstici

~.~

El cel sagnant plora
a les fulles, solstici
a deshora.

#fil

~.~

Trenes, trenes a la nit,
per sentir, entre els dits,
la blanca nuca que s’hi adorm.

~.~

La presumpció de transitorietat
suprimeix la perdurabilitat.

~.~

Només una formiga
als llavis, una selva
mínima.

~.~

L’abisme són els ulls dels altres
que vam ser i que continuen estimant-se
en aquell altre lloc on el desig
ja no muta en anhel ni en enyor.

~.~

Entre els tres punts suspensius
sempre n’hi ha un que és de no retorn.

~.~

Hi ha el setge encara, la vinya
que espera, la pau alerta, l’or
dolorós de la llum que madura lluny
del fruit, l’adéu penúltim, la bandera.

~.~

Una brisa lleu gronxa
plàcidament les cortines.
Hom diria que això és la pau,
però és només la meua, ara i ací.
La nit ve demà.

~.~

Més enllà:
ni més lluny
ni més a prop.
És només com
tu vols anar-hi.

~.~

La senda que de la muntanya porta al riu
esvaneix la que del riu porta a la muntanya.
Caldrà seguir el riu o no perdre de vista la muntanya.

~.~

El deliri que proscriu el rastre,
l’oasi forjat, l’enigma encara
del refugi al ras que ajorna etern
el viatge breu dels ulls als llavis.

~.~

Entre el descans atroç i el ritme
enverinat, el ventre i la sang,
l’ala batent, la respiració
profunda en la paraula no dita.

~.~

Córrer és no tenir pressa,
alentir l’instant que allarga
el temps, ser vent i cos
d’un ball entre palmeres.

~.~

La llum tremola i plora, a la duna, la mandra dels núvols.

BMP31aCCYAAR75j

~.~

Finestra enllà, ets la set
que no s’apaga dins
de la flor que es tanca.

#nit

[ Els qui somien de dia són conscients de moltes coses
que escapen als qui somien només de nit
> Poe ]

~.~

Som productes defectuosos: un negoci perfecte.

#XarxesSocials

~.~

Veig un túnel al final de la llum.

~.~

Hi ha mirades com miralls
que ressonen com campanes.

~.~

Amb el temps se supura tot.

~.~

Lliure, entesa i sentida, la incondicionalitat
envers els altres, en circumstàncies determinants,
és l’última rosa a les mans.

#mitjavida

~.~

S’allunya si m’hi acoste.
Si m’allunye s’hi acosta.
I si travesse el mirall
quede travessat pel mirall.
Infinita, la imatge llambreja
a dins.

~.~

Si persegueixes massa somnis alhora perquè no se t’escape la vida,
després hauràs de perseguir la vida per escapar del malsons.

[ Caelum non animum mutant qui trans mare currunt > Horaci ]

~.~

No esperant sinó expectant, cerca i vol,
viu entre els qui esperen viure.

~.~

Algunes coses passen com els àngels, greus
i silenciosos, com si no passaren, i sentim
que un vent impossible de sobte ens travessa.

~.~

Descartes va fer creure que creia en la fe
per no despertar desconfiança entre els inquisidors.
Feia com ells, no predicava amb l’exemple.

[ Et le vers rongera ta peau comme un remords > Baudelaire ]

~.~

L’harmonia pot ressonar, com a molt, dins d’un sol cos;
la de dos hauria d’aspirar, com a mínim, a afinar els violins.

~.~

A dins no pressentim el núvol ni l’aigua,
però, entre pins, el bassal de cel entre pins
revela allò que encara no pot ser dit.

[ El meu cor passa en forma de núvol / per sobre les teulades > Bernhard ]

~.~

Hi ha pins. I més pins darrere.
I pins enllà, uns altres pins.
I, entre els pins, creixen pins petits.
I hi ha bassals de cel plens de pins.

~.~

Per intuïció, per incongruència o per inferència,
el que ignorem també ho sentim.

#latències

[ Larvata prodeo > Descartes ]

~.~

De cim a cim, l’esperança costeruda,
el tall del cor: electrocardiograma
de batecs que no rimen.

~.~

Ganivet dins del mirall, s’esmola
com un mot la llunyania dels cimalls.
El cel és de paper, el poema l’esquinçall.

esquin

~.~

Molt t’enganyaries si dius
que només t’esperes a tu mateix
i mai no arribes a trobar-te.

~.~

La inesgotable set de córrer
quilòmetres i quilòmetres per arribar
a un riu que existeix a dins teu.

~.~

No fabriqueu la clau
abans que la porta.
Potser no cal porta.

~.~

La puresa no és en la innocència
sinó en l’enteresa que encara guardem.

[ Solament seràs estimat on se’t vegi dèbil
sense que això provoqui la força
> Theodor W. Adorno ]

~.~

Sóc un problema sense dissolució.

~.~

Córrer: de mi vinc i a mi torne,
i al cor em fique els ocells en ordre.

~.~

Fotosíntesi, clorofília,
saba morent en clorur sòdic:
en silenci, entre fang i roca,
del sot més inhòspit,
l’esperança treu verds de jonca.

~.~

«The owl moans low», de Lonely Drifter Karen

Poeta i mussol, piulades al vol (VII)

absença és lo verme *
Ausiàs March

mussol7

~.~

M’agradaria fer el cant
de l’esperança que no he perdut,
de la solitud que no m’espera.
M’agradaria.
L’anhel és el poema.

~.~

Els dies no compten.
Contarem l’única nit
que està passant
des del primer dia.
Lluu.

~.~

Un breu parpelleig, un batre d’ales
i, rou de sirena, la nit cau per tu,
galtes avall, dins d’una llàgrima negra.

~.~

Lluitar insistentment pot ser una trista rendició
i, en canvi, pair a temps una rendició digna
pot ser una manera de continuar lluitant.

~.~

Ni dia ni nit: horabaixa i albada,
com una lluna al sol, sóc vespre
que desperta i matinada que no dorm.

~.~

De somnis afamada, t’esmoles, sola,
estels que et plouen com espases
i a la boca la nit se t’embafa,
mordassa de paraules segrestades.

[ t‘has d‘anar oblidant de tu > Estellés ]

~.~

La mateixa porta i el mateix pany,
però la clau que obria no tanca.

~.~

L’horitzó és un estiu amb horitzons.

~.~

Amb boç, morral o mordassa,
el batec de qui vola no calla.

~.~

Oasi o miratge, quin paradís rastreja
aquest alè trencadís, aquest enyor a ràfegues,
aquesta brisa perduda en la cartografia infinita?

~.~

Com un gos se m’escapa l’ombra,
ham de record i desig,
un quall fosc de mi
a trenc d’ona.

trencdombra

~.~

Aire d’ales,
vol i alè,
tot fuig
gota a gota,
baf després.

~.~

Racó de safirs, la nit
té encara els ulls
que et miraves, turquina,
en un ulls color d’horitzó
fos, de vespre anant-se,
de frontera esvaïda.

~.~

Perquè el bitllet és sempre d’anada
i el de tornada un miratge al desert
dels qui guarden la roba o perden la pell.
Podeu ajornar l’infinit?

#fil

~.~

Fulla surant, de morera blanca, sense ales.
Aquest arbre és escoltar-te, fressa de verms
a la gola, llengua sedosa en la veu de l’aire.

~.~

Córrer per sentir, sense pensar, que no corres
per inèrcia sinó per saber que, hi vages o no,
sempre pots anar una mica més enllà.

~.~

No cal comparar minuciosament
el que hi ha davant i dins del mirall
per comprovar que qualsevol semblança
és pura coincidència.

~.~

Si sabem escoltar-les, les respostes ens pregunten
per què encara ens volem quedar on ja no hi som.

~.~

Alè en l’alè, perdudament resseguim com un vent
l’últim batec del nostre rastre insoluble.

[ había una tercera oreja pero no cabía en la cara
la ocultamos en el pecho y comenzó a latir > Morábito ]

~.~

Un dia, de cop, cert abatiment despulla el somni,
revela el viatge i surt un tren que no para sempre
en totes ni en les mateixes estacions.

[ Deixa’m dormir, he d’acabar un somni > Porta ]

~.~

No hi ha temps perdut sinó instants no viscuts.

~.~

Entre senderes que es desdibuixen, la cruïlla no s’esvaeix.

~.~

No es tracta de dubtar més o menys, sinó de dubtar millor.
Entre totes les preguntes, escollim les ben escrites.

~.~

Travessats a glopades,
de l’aire penjats, som
instants que suren.

~.~

Ni exhausta s’adorm.
Burxa la nit amb versos
per discernir el somni
on llostreja el mateix cel
des d’uns altres ulls.

~.~

Murmurada, com a les venes, constant, l’eco de la sang,
et menteix la solitud la fal·laç cuirassa que comets.

~.~

Sempre em costa tornar a la irrealitat.

~.~

Una llàgrima de musa és la nit que bec
dels ulls més bells de la terra.

llagrimademusa

~.~

Preserva a cada passa, a tota ultrança,
la tremolosa fragilitat de la plenitud
que t’omple i no pesa.

~.~

La clau que no clou l’adéu, que no té dents,
que dóna sang i que, de nit, amb ullals de llop
obrirà el pit per nodrir els cadells dels desig

~.~

Creure que hi ha un despertar en el mateix espai on continues somiant
dóna un sentit menys caduc al temps i una falca provisòria a la fe.

~.~

Al Fossar de les Moreres coloms encesos.
Crema la flama la pau que no s’enlaira
i un gran dolor ens té encara presos

fossardelesmoreres

~.~

Les coses que intentes ignorar no les pots ignorar.

~.~

A vegades, en l’instant
en què es demana un desig,
s’acompleix la bellesa.

~.~

Per fi, puc veure la fosca al final del túnel.

~.~

Fes ponts, no forats.
Hi camines dret,
no has d’ajupir el cap,
no amaguen res
i són més bells.

~.~

Boç endins la mudesa és bromera.
Onades de crits ofeguen paraules.
La poesia pot ser secret,
però ni silenci ni treva.

~.~

Sempre arriba el temps
de preguntar-se quant de temps
pots aturar-te a contemplar el riu
que passa sota el pont que uneix
present i futur.

~.~

Els rastrejadors també deixen rastre.

~.~

D’ahir tens sempre avui ulls de demà.
Clariana en la nit, tenebra a destemps
l’ara barrina, segrestada.
Orbats, cauen estels sense mirada.

~.~

No ensinistres els records amb la mateixa precisió
que ciselles la distància, com si un somni
pogués repetir-se ajornant, de nou, la vida.

[ Je suis de mon cœur le vampire > Baudelaire ]

~.~

De tard en tard, brogit d’ales, torna aquella lleu lucidesa
que et recorda que la profunditat d’un vol no et farà tocar fons.

~.~

De mabre, desolada,
de memòria em creix l’estàtua
i, als llavis, les paraules
que amb la teua veu pentinaven
magnòlies, til·lers i àlbers.

~.~

La llunyania és massa a prop, gairebé a dins.

[ Llas! Mon delit dolor se converteix > March ]

~.~

Qui li ensenya les tisores?
Qui li treu l’aigua? Qui la mustiga?
Les espines per a qui les treballa.

~.~

Ni porta ni finestra,
i la llum s’hi escola, probatòria.
Les esquerdes del mur creixen.
En tu.

~.~

Mirall o estàtua, a força de llepar
vidres, d’esgarrapar murs.
I després, com un mai, aquest tu,
carn d’ara i adéu constant,
poc més que res.

~.~

Tenim por dels espectres que tremolen de por.
Ells no ho saben. Nosaltres tampoc.
I jo tremolant, malgrat ells, malgrat tot.

~.~

Quedar-se amb la lluna en la boca.

~.~

Contra la pressió, evitar la confrontació no evita el canvi
i, alienació enllà, inutilitzada la revolució, comencen les mutacions.

[ Id quod astrictum est, alienatur > Cels ]

~.~

Les ales no expliquen com volen.

~.~

Aquesta percepció de l’instant, del punt
d’inflexió en el qual, si present i futur
no s’acoblen mínimament, el passat impera.

~.~

Constipat, letàrgia, somnolència
i aquell fluir surant entre calfreds
que desdibuixen la consciència
i, sense estridències, ho allunya tot.

~.~

Muda, la pell muda.

~.~

I el metge va dir: —Li recomane no néixer
i morir més d’una vegada cada 5 o 6 mesos.

~.~

Per a poder lluitar és més fàcil
recuperar les forces que perdre les pors.

~.~

Dues nits la sendera m’esbranca:
una alça murs contra timbes;
l’altra es perd boira enllà.
Camp a través trenque, silent,
adéus bifurcats.

[ El millor camí per sortir és sempre a través > Frost ]

~.~

L’extrem portat a la solitud.

#fil

~.~

En la pràctica, l’ofici de poeta no és gaire diferent de la resta:
l’art de (saber) distanciar-se fins i tot d’un mateix sense alienar-se.

~.~

Amb quina llum la sang s’engendra,
de quin empelt s’acreix, amb quin espasme?

~.~

La marjal sencera, de bassals
plena, era un gran mirall.
Núvols dalt, núvols baix,
i, dins i fora, sempre blanc,
tot un núvol l’esguard.

~.~

Trec la mà per la finestra
per a saber que encara plou.
La realitat no em deixa
creure res del que veig.

~.~

Córrer és poesia que veig.

~.~

«Bells», de Mina Tindle

Poeta i mussol, piulades al vol (VI)

Te’n vols molt lluny
i, tanmateix, gaudeixes
el lloc que ocupes
dins aquella mirada.
Marc Granell

mussol_vola_lluna

~.~

Deix d’escolopendra, tremola
l’enyor als meus llavis
com un mot miriàpode.
Alene:
hi dibuixa lentament
el teu nom… i penetra.

~.~

La realitat imperant és
fer de la realitat un somni
i no fer el somni realitat.

~.~

Glops
de vida
assequen,
d’un glop,
la teua vida.

~.~

Imminències o urpes.
És usurer, i res no s’hi juga,
el temps de l’espera: et passa comptes
i has de pagar quan menys t’ho esperes.

~.~

Tigres entre les costelles, salivant-me.
Mentre em mengen a besades, m’esmole
als seus ullals paraules devorades.

~.~

Et truco demà.
On siguis.
Amb una altra veu,
amb la mateixa llum,
tornaré a ser, pura follia,
el vol que volies
i no et pertanyia.

#purafollia #variazione

~.~

D’aquest enyor, com guarir-me podria
si em toca els secrets tatuats als ulls
i em pren i se m’emporta aquesta pura follia?

#purafollia #variazione

~.~

Com el gos quan vinc i m’endevina, i lladra,
i belluga la cua, i refrega el morro
a l’escletxa de la porta. Així el poema:
en arribar, cal asserenar-lo.

~.~

De tu torne i, de lluny, a tu
torne, mirada infinita, a penes
vol, a penes tu, llibertat inèdita.

~.~

Duc als llavis, com de la mà
a un infant, rialler, camí del circ,
els dos noms del desig de córrer
infinitament més lent que els tigres.

~.~

Les felicitats, com les penes, cal assimilar-les,
en part pel mateix sentiment: retrobar-se en pau
amb les paraules que saben dir-les.

~.~

Cal enteresa per donar espai
a tot allò que mereix temps i viceversa;
calcular ràpid per decidir aviat
és un detergent de la consciència.

~.~

No he perdut cap punt cardinal.
Cap brúixola indica, al mapa,
quin és el compàs d’espera.
Però el magnetisme hi és,
i la llum, i la sendera.

~.~

L’animal que no existeix
també deixa rastre.

~.~

La lluna acaba revelant
fins a quina tenebra
ha bategat el cor de la nit.
Sempre.
Tire el meu dau infinit:
nit blanca amb estels negres.

~.~

Dormia plàcidament.
Alguna cosa m’ha despertat de cop,
com si la nit, massa esmolada, m’alertara
d’una oculta realitat que em talla.

~.~

Blau.
Baix, l’horitzó alça el vol
de la mirada.
Pau.
La lluna, mirall de gavina,
és un dau
que es tira i s’endevina.

motivació

~.~

Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se
d’uns somnis neguitosos, al llit va descobrir
que tenia un petit estel incrustat en el crani.

fil

~.~

Fosca il·luminada, amor perpetrat,
rosella en blanc i negre, cos respirat.

motivació

~.~

—Perspectiva Nevski—

Quilòmetres de carícia [1]
en un centímetre de la teua pell. [2]

Per J. Porcar [1] i Alexandre Navarro [2]

~.~

L’alta fidelitat és un disc ratllat.

~.~

Ulls que em mireu ancorats
al fons d’una llàgrima,
quants en sou?
Sortiu ja del pou:
s’ha d’apagar només una albada
per cada gota de rou.

~.~

Escuma o baf,
forada l’ona o travessa el núvol:
nada per sota o vola per sobre.
L’oceà té fons. El cel no té sostre.

motivació

~.~

Cec, al fons de la nit
troba la llum fòssil, mineral,
la torba que un corcó treballa
incansable dins dels ulls
de la més ignota memòria.

~.~

Una font de blaus
raja un blanc mesquí.
Un pallasso escup
i branda, agraït,
un llibre d’amor i vi:
—Ja us esteu morint?
Malsons en clorur sòdic.
Al buit.

~.~

Ai! Ets lluny…
i l’enyor té pell i cor i mans,
i em creix la nit com un desmai.
Et ploraria sexe amunt
per no plorar-te ulls avall.

~.~

Mentre cus el seu passat,
el present s’esfilagarsa.
Res de nou, al capdavall:
l’instant penja d’un fil
i l’avenir no s’apedaça.

~.~

Atura’t si creus que, en el camí poc il·luminat,
una ombra estranya és un balç, i agafa un altre
quan el balç és caure sempre en la creença.

~.~

Punts suspensius, les gavines foraden el cel.
Quan l’albada exclama, la mar rep signes d’admiració.

motivació

~.~

Potser l’esperança cap dins
de la teua mà, però no dura
si no la tens oberta.

~.~

Fosca habitació d’ulls brufada.
El dia ataca, m’arrenglera ocells
i astres, voldria posar-me en ordre
les estrelles.

motivació

~.~

La nit implorava, perdia estrelles,
pel teu cos s’arrossegava cercant
l’altra llum.

~.~

No arriscar-se podria ser més perillós que arriscar-se.
Ni el perill és sempre absolut ni únic el risc.
El més perillós podria ser la por.

~.~

Aquesta llunyania és l’infinit
on es toquen les paraules:
té la distància exacta d’una carícia
i mil muntanyes de separació.

~.~

Com la sang, abisme endins, ressones.
No em deixes un eco sinó roses.

~.~

El presoner, lliure de triar la grossària dels barrots.
El lliure, presoner de triar-ne el color.
Les idees, que grosses i que boniques…

~.~

El sol dibuixa el desig
de llum, ombra encesa
que la mar inunda.

motivació

~.~

Rellotge d’arena:
com les hores passen dues dones.
Cusen l’horitzó.

motivació

~.~

Mar celeste
o cel marí,
nu volo onades.
Núvol-onades.

fil

~.~

Tot és remot, de tan a prop.
Tot és lluny, de tan a frec.
La deslliga el que la lliga.
Sempre cerca, vol rasant,
el llunyedar de la carícia.

motivació

~.~

Nit per fora, nit per dins.
Pigues o pols a la pell,
quina llunyania d’estels…
Epiteli en vers i revers.

seqüela

~.~

La carícia és una paraula amb dits.

~.~

Té escletxes la teua nit
de romer i farigola;
en tu el meu somni s’hi escola
per a fer-te de coixí!

~.~

L’abisme és una carícia sense pell.

~.~

 

«Quietly while you were asleep / the moon and I were talking / I asked that she’d always keep you protected»
«The sweetest gift», de Sade

Poeta i mussol, piulades al vol (V)

The moon is distant from the sea
And yet with amber hands
She leads him, docile as a boy,
Along appointed sands.
Emily Dickinson

mussolOO

~:~

Aquest cos és només un llambreig de l’aigua.
L’aquarel·la, besllum secreta, regalima pell endins.

~:~

Immutable, de tard en tard, memòria única,
em prens, i ets una sola nit, encarnació
primera i última, com si estimés sempre
la mateixa mort.

~:~

Dia fosc o nit clara,
arbre blanc o núvol negre,
ni a la terra ni al cel
jo m’arrele.

«Mystic», de Txema Rodríguez

~:~

carícia llisquent
giragonsa infinita
desig arrossega
la serp proscrita
esbufecs espasmes verí!
la llengua retorçuda
i, muda, la pell muda

~:~

El cel d’ara
és molt més bell
que la paraula
«albada».

8:37AM / 8 d’abril de 2013

~:~

Si fa sol, retallem ombres negres, fàcilment.
El dia núvol ens abandona entre les grises,
com espectres que dubten de la nostra existència.

~:~

Una mà.
No la paraula “mà”,
ni la mà pronunciada,
imaginada, sinó la mà.
La mà que toca, oberta,
sencera, lentament,
la meua mà.
Una mà.

~:~

Potser puguem tornar al món sense sortir del somni.
La qüestió és saber a quin i no preguntar-se gaire
per un futur que el somni no inclou.

~:~

Flor del silenci: silenci en flor.
Sagna nua: por. Inspira mentre exhala.
Tinta sua: nit. Tot miola mentre calla.

diàleg

~:~

De taronger he empeltat
la forest del cor: memòria i desig.
El silenci treu flor, i flaira,
els diumenges d’abril.

~:~

El vespre alena.
Les estàtues del vent tremolen.
Tenaçment em recorden
com m’he de vinclar
sense acotar l’esguard.

motivació

~:~

Segueix el riu de llum
i, quan arribes a l’horitzó,
salta!

motivació

~:~

L’absència pren cos: posseeix
la soledat que els mots acompanyaven.
Al llit, adéu endins, l’amor s’acotxa
a les palpentes amb la pell sargida.

~:~

És, en realitat, un somni.
Voler o no despertar no el defineix
i només s’esvaneix si t’adorms.

~:~

Devorar l’instant
per donar un nom
de record al destí.

#Leucó

~:~

Ressuscitar en l’altre cos,
el que en mi ressuscita.

~:~

Et somie somni dins de mi.
Somni em somie dins de tu.
Nit plena de lluna,
espai i temps
infinit.

~:~

Va ser bell perdre’s i retrobar-se.
Que ho siga, també, recordar-ho
un vespre vora mar
amb els mateixos ulls somiadors
que ara em perden.

~:~

No tornes mudes les paraules
que pronuncies en silenci.

~:~

Lluna plena.
S’omple de la nit
que buida.

~:~

«The moon is a blind eye», d’ I am a kloot