El record viatja
en la llàgrima, amb sal
cus l’ull al llavi.
L’enyor cabdella
ulls lents, ullals fa néixer
al paladar.
El passat obre
la boca, un fil de veu
tus una agulla.
Petit recull de citacions de poesia catalana al voltant dels conceptes de retorn i llunyania.
~.~
~.~
Llir entre cards fins a veure la porta
de mos delits sobirans son vengut:
no hi he tocat, ans me’n torn com a mut,
e per tornar ja trob la via torta.
~.~
I si ta poesia no pot tant,
si no em pots tornar al món, calla i acaba.
~.~
Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.
~.~
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
~.~
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa.
~.~
Però qui lluny del tros nadiu s’enllara,
com pervindria a un absolut retorn?
Poc toparà sa jovenesa encara,
tota dringant, bornejadora al born.
~.~
Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.
~.~
Cercaràs a la terra no sabràs què, la vida,
això tan senzill que ens hem trobat als braços,
aqueixa cosa vaga de la qual només sabem el nom,
i que ens duu cap a tot sense retorn possible
~.~
Sóc més lluny que estimar-te.
~.~
Si hi ha camí per anar-hi,
no en trobaràs per tornar.
~.~
~.~
Tornar: remor d’espills, aspre desert.
No vull, temps clivellat, brut de records.
~.~
Com un sac ple de pedres i de pluja
camine, vaig i vinc, i mai no torne:
em perd enlloc i després no m’hi trobe.
~.~
Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t’estima.
~.~
Si vols ser un home,
no tens permís per a pensar que hi vas néixer.
No vas néixer home, però hi has de tornar.
~.~
Ma quietud per sempre més fugint-te
m’allunyaré de mi fins al retorn.
~.~
Però mai, ho sents?, mai de la vida
que dónes a tornar,
no podràs saber, ni que poguessis,
què serà de Tu si jo no torno!
~.~
T’he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.
~.~
Que amunt s’estira
la teva llunyania.
Tenia gotes
i espurnes per pujar-te.
Descalç, el cor se’m cansa.
~.~
I és difícil tornar
quan el punt de partença
el sabem sols un trau
voraç i lluny
que, perenne, interroga.
~.~
Un nom més incert tindria aquest desig,
joc, claredat, no dubte en lletra d’arbres,
enigma als quatre vents sense repós
si per res sospirava mentre torna.
~.~
I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l’os,
d’on ve, per quin camí
descert s’allunya i no retorna?
~.~
~.~
res no és etern ni res no torna
a ser el que fou quan l’estiu ho era
~.~
Espai i temps: miratges.
Igual camí t’espera
també quan tornes.
~.~
La mira i veu tot allò que ha tingut,
que pot tornar a tenir, i ara no té.
I aquest “ara” és l’espai
on el goig i el dolor són a l’aguait.
~.~
La foscor dóna cobri a l’averany més fosc.
Camí d’enlloc, de tornada d’enlloc
t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.
~.~
per sempre no és pas lluny.
per sempre és ara.
el que és lluny és tornar.
~.~
S’han fet tan grans els arbres del jardí
que ens donen la mesura del passat.
De com ja no el comprenc, des de tan lluny.
De com és tan bonic en la distància
esperar algú que no ha de tornar mai.