Merita

Para el gibrell
si piquen les finestres
els primers flocs.

Tragina llenya
del porxo a la llar,
nadons en braços.

Bull neu al foc,
vigila quin corrent
atia els mots.

Guarda al rebost
el bulb viu de la dàlia,
última flama.

Dellà l’estany,
corona l’om la cresta
de la merita.

Tanca la porta,
passa el forrellat,
tira la clau.

2 comentaris a “Merita”

  1. Sí, trobe que en bona part és així com tu ho dius, Helena. La neu i el foc és de cadascú, però no està de més estar al cas de quines altres aigües s’hi barregen després del bull. Bones festes.

Els comentaris estan tancats.