Merita

Para el gibrell
si piquen les finestres
els primers flocs.

Tragina llenya
del porxo a la llar,
nadons en braços.

Bull neu al foc,
vigila quin corrent
atia els mots.

Guarda al rebost
el bulb viu de la dàlia,
última flama.

Dellà l’estany,
corona l’om la cresta
de la merita.

Tanca la porta,
passa el forrellat,
tira la clau.

2 comentaris a “Merita

  • 11/30/2019 at 6:06 pm
    Permalink

    “Bull neu al foc,/ vigila quin corrent/ atia els mots”: cadascú sap quin corrent atia els seus mots, quina neu bull en el seu foc.

  • 12/20/2019 at 12:55 pm
    Permalink

    Sí, trobe que en bona part és així com tu ho dius, Helena. La neu i el foc és de cadascú, però no està de més estar al cas de quines altres aigües s’hi barregen després del bull. Bones festes.

Commentaris tancats.