Dos bilions d’anys llum de solitud

Horabaixa a Mart, via David Smith

els humans en una petita esfera
dormen es lleven treballen
i a estones demanen pels seus amics de Mart

els marcians en una petita esfera
què hi fan jo no ho sé
(potser facin neriri, kiruru o harara)
però a estones demanen pels amics de la Terra
que jo bé conec

la gravitació universal és
la força de la solitud que atreu les coses

l’univers està distorsionat
per això tothom desitja trobar-se

l’univers està en expansió accelerada
per això tothom va ansiós

a dos bilions d’anys llum de solitud
sense pensar-hi més deixo anar un esternut

 

Shuntaro Tanikawa
Two Billion Light-Years of Solitude, 1952

Traducció catalana traginada des de l’anglès

Nus

hem recollit la roba,
ens hem alçat de la terra
i hem continuat morint
Màrius SAMPERE

«Nus», jp, 2018

De tan nus, no dúiem
posats ni els noms,
com acabats de néixer,
com acabats de morir.
Les formigues obeïen
a sota l’oratge de sucs
—cames amunt defugien
aixafades, embranzida,
lents rajolins a grums.
A l’ombra d’una alzina,
de tan nus, ni noms
ni brida, ni records
del demà, ni ulls
dins dels ulls. Amor
tot: mots i saliva.